Entre l'un i l'altre

Un relat de: Jam Malson
—Altíssim, podríeu venir un moment?
—Digueu-me, Llucifer.
—Què us semblaria si creéssim un ésser viu que fos conscient de la seva temporalitat.
—Llucifer, no sé pas de què m’esteu parlant.
—Parlo de crear un ésser que fos conscient de viure una existència temporal, de passar per una vida efímera de principi involuntari i de final inexorable però de desconegut desenllaç.
—Llucifer, si no us expliqueu més bé!
—Sí, Altíssim, imagineu un ésser de vida breu al llarg de la qual, a més a més d’anar envellint progressivament, l’assetgessin coses tan desfavorables com malalties, perills, infortunis i coses així.
—Ho pintes tot tan fosc, Llucifer, que cap ésser no podria suportar-ho gaire temps.
—Teniu raó, Altíssim.
—Potser seria bo posar-hi una mica de llum i fer que aquest ésser, malgrat ser de naturalesa temporal i trobar-se enmig de tanta adversitat, tingués la capacitat d’enfrontar-se a qualsevol cosa, que posseís un profund esperit de resistència que no el fes desistir de continuar endavant i viure aquesta experiència fins al final. Imagineu-vos-el cercant i trobant moments de satisfacció, instants de plaer, d’estones de felicitat que li servissin de reconfort per anar fent. Què us en sembla?
—Sens dubte seria un bon incentiu.
—Però, Llucifer, on podríem fer-lo viure aquest ésser?
—Una bona pregunta! Penso que hauríem de crear un món material per a ell, que el tingués per un paradís terrenal, amb prou diversitat per a desenvolupar-hi aquesta experiència temporal.
—Sí, i en aquest món n’hi podríem posar una parella, d’aquests éssers: mascle i femella. I a partir d’aquí, que anessin multiplicant-se.
—Sabeu, Altíssim, crec que tot plegat no deixa de ser una empresa força arriscada.
—Llucifer, tot és posar-s’hi! Per cert, teniu alguna idea de com podríem anomenar-lo aquest ésser?
—He pensat que podríem batejar-lo amb el nom de... Ésser humà?
—Ésser humà... Sí, sona bé. I d’aquest esperit de resistència se’n podria dir “Fortalesa”. Què me’n dieu?
—D’acord!
—Crec que anem bé, Llucifer.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

206 Relats

179 Comentaris

107825 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.