Entre llençols

Estirada al llit, tapada fins les orelles i amb els ulls tancats, les gotes d'aigua m'han despertat de cop.
El so de l'aiga caient contra el terra i la finestra, s'ha tornat una melodia encisadora i la sensació dels llençols fent d'escut contra el fred era massa agradable per poder-si resistir.
He tancat els ulls perquè no els podia mantenir oberts gaire estona més, la sensació de plaer era massa temptadora per deixar-la fugir i, en un moment, amb el so de la pluja de fos he començat a somiar.

Volava per un cel blau, clar, serè, entre núvols de coto blanc, l'olor era anarcótica i la vista alucinant. He traspassat tot un mar, arribant a una illa i passant entre les seves muntanyes, coves, cases, arbres... HE acabat aterrant en un port on la multitud era massa i l'estrés insuportable. He saltat de nou al mar, planejant sobre ell, fent curses amb dofins i vivint en un m´n ple de màgia i fantasia on no està prohibit imaginar!

De nou, desperto embolicada de lleçols, amb els ulls tancats i escoltant la pluja. M?ha costat saber que ja havia deixat de somiar. Ha estat com despertar dins un petit somni.
Estones de llit, acompanyada per la pluja, el so de les gotes contra el vidre, el fred sobre els llençols, el teu cos donant escalfor sota d'aquest i d'un somni que no ha sentit mai parlar de límits.