EnTre LlaViS

Un relat de: joandemataro
Photobucket



I

Hem encaixat les boques, entre llavis,
ens hem fos l’un en l’altre
i hem esdevingut solució,
barreja d’elixirs i desig,
de pors i mancances,
d’entrega i poder.
Llavis i llengües...



II

Hem encaixat els sexes, entre llavis,
com el bé i el mal encaixen,
com els pols juganers dels imants,
- tan oposats i tan atrets -
el cargol i la femella,
l’endoll que s’obre a la llum;
i, dins el caos,
hem esdevingut equilibri,
raó de viure.



III

Hem encaixat boques i sexes, entre llavis,
amb músiques d’armònica i simbomba,
hem silenciat els crits
empassant-nos la saliva per no ofegar-nos
i ens hem fet còmplices
deixant signat als llençols
el nostre pacte secret
més enllà dels límits.
Llengües, llavis, sexes i boques...




Comentaris

  • en poques paraules[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 21-08-2012

    No tinc paraules, realment sublim.

  • Música d'harmònica,[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 15-08-2012 | Valoració: 10

    un joc de paraules de veritat interessant. Un excel.lent us de la metàfora per fugir de la imatge massa explícita abans no es torni escabrosa. De quantes maneres es por explicar una trobada amorosa? Aquesta es sens dubte una de les millors.
    Felicitats Joan. Jo, com sempre, en prenc nota, i miro d'anar avançant llegint les coses que escribiu. He llegit el teu poema tres mil vegades ( exagerant, moltes mes...)

    Jordi

  • Grandiós[Ofensiu]
    magalo | 13-08-2012

    No m'explico com es fa per trobar la paraula exacta que defineix un amor tan gran. S'ha de tenir aquest amor? Només imaginant-lo es pot dir d'aquesta manera? Tres apartats d'amor.1-Encaixant boques entre llavis.2- Sexes entre llavis 3-Sexes i boques entre llavis. Com pols oposats. Silenciant crits empassant-se la saliva per no ofegar-se. Deixant signat als llençols un pacte secret.

    Amor en majúscules. Tant d'amor et corre per dins que sembla que et vessa?

    un PETONÀS en majúscules
    Marta

  • Erotisme + Amor= Fórmula perfecta![Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-08-2012 | Valoració: 10


    Quan hi ha poesia en l'amor, el poeta ens fa emocionar i sentir.

    Aquest poema eròtic fa sentir i vibrar, perquè per damunt de tot hi ha amor.
    Donar-se i fondre's aquest és el missatge.

    Molt, molt bo!
    Com m'agradaria ser jove i viure-ho així!

    Una abraçada estiuenca
    Núria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

421 Relats

2101 Comentaris

354943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan