Entre llàgrimes

Un relat de: hilderoy

Hi havia una vegada un indret on tothom plorava. Els nadons neixien plorant. La gent quan anava a comprar plorava. Per ells era normal, mai no havien vist res diferent. Mai havien vist un somriure, ni havien notat il·lusió per cap cosa. Ni tan sols notaven la tristesa que els inundava. Era ja tan normal, que ningú es plantejava que hi pogués haver un lloc feliç.
S'aixecaven, feien vida i tornaven al llit. Tot era monòton i gris, però per ells era normal. No parlaven entre ells. No es miraven als ulls. Tan sols ploraven. I ploraven. I la tristesa els absorvia, però com aquell que sempre fa pudor, mai no la notaven.
Un dia va néixer un nou nadó. No plorava. Però en veure la seva mare plorant mentre li feia petons, la gent plorant per tot arreu, se li va pansir el cor. Però no plorava. Ho tenia tot a dins, sabia que la tristesa l'envaïa, i per molt que ho intentava, no podia plorar. I s'ho guardava dins el cor. Veia els seus familiars tristos, encegats pel dolor del plor. I a ell li hagués encantat plorar. Sovint es preguntava:
-Què es pitjor, plorar o no poder plorar?
I un bon dia va morir. El seu cor va explotar. Però la gent no se n'adonava. Total, perquè fer-li cas? Només era algú que no havia plorat mai…
I el van oblidar de seguida, damunt del seu cos van anar caient llàgrimes.
I el mort, desde l'infinit, observava la gent. I plorava. Plorava molt fort, s'ofegava, el cos li tremolava, li venien arcades del dolor. I el cor li hagués plorat també, si no fos que… ja no tenia cor.

Comentaris

  • Bones![Ofensiu]
    eRIc | 29-03-2009

    Molt bones! jo em conecto els caps de setmana amb el portatil a casa un cosí. I al portàtil encara no tinc el msn. Quan pugui conectar-me, ja tinc el teu mail :) merci. Si vols si que tinc el facebook disponible. Posant Eric Fargas ja em podràs agregar. Un petò, deu!

  • Quan més plorem, no es veu.[Ofensiu]
    eRIc | 22-03-2009

    Bones! me'n alegro que thagin agradat´els meus relats. Jo ara tp vinc ni escric gaire per aquí. Però em va anar molt bè llavors, que passava una època difícil. La veritat que lax es el meu grup preferit des de petit. Potser per això tinc influència de les seves cançons.
    El teu relat m'ha semblat molt intens, original i un pèl recargolat, però tb ho es la vida no? jeje, que vagi molt bè, salut!

  • també hi ho pobles on i mana l'alegria,[Ofensiu]
    Lèvingir | 21-04-2008

    i on tothom riu,

    bon i original escrit o conte més aviat.

    Lèvingir

  • no ploris tant...[Ofensiu]
    diesi | 08-11-2007

    t'has canviat el nom! ja no et coneixia xD

    doncs això... que plorar només va bé per hidratar els ulls... i he vist uns quants escrits que van sobre aquestes llàgrimes :)

    feia temps que no m'hi passava però ho faré més sovint ok?

    petons!

    #NaT#

  • Excel.lent[Ofensiu]
    pellpintada | 05-06-2007

    Per l'edat que tens, penso que has escrit un relat de primera. Felicitats i continua escrivint. Si m'ho permets, l'unic però al teu relat és que de felicitat també es plora.
    Ah, per cert, el meu somni també és fer de cuiner. M'al.lucina la cuina. Sóc vegà -no menjo res que sigui animal, ni ous, ni llet i derivats- i t'asseguro que és una cuina molt més rica de la que la gent s'imagina.
    Ens veiem, ens llegim.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de hilderoy

hilderoy

10 Relats

64 Comentaris

14201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Cuéntame historias de un tiempo perdido,
deletréame segundos que no exisieron
saboréalos para que no puedan desaparecer
y si acaso lo hacen,
guarda siempre un trocito de su existencia
y podremos entretenernos tardes de octubre
leyendo, recordando, y jurando no volver a olvidar jamás.