Entre les mans

Un relat de: Bitxa

Que bonic acompanyar-te,
deixant-te suaument lliscar,
gairebé sense paraules
perquè en silenci es van
obrint les teves ales.

Que bonic obrir les mans
i tots junts veure't volar
amb pluja de vent glaçat.
I tu ja no tens fred,
ni ganes de plorar.

Que senzill el teu partir,
que difícil no tenir-te,
que bonic tornar a sentir
entre les mans
el teu somriure.


Bona sort,


que soni


Sultans
of
Swing.


Comentaris

  • Que difícil no tenir-te...[Ofensiu]
    triomfarem | 15-11-2009 | Valoració: 10

    Josep, quina sort saber esciure així i deixar que les paraules t'ajudin a sentir-lo viu.Jo et llegeixo, ploro i deixo que les llàgrimes em vagin buidant cada dia una mica d'aquesta pena que m'ofega cada cop que el recordo.
    I no, no estem preparats, cap de nosaltres...li escrivim, li parlem, pensem que ens veu, que ens escolta...perque no estem preparats, ens resistim a acceptar que no hi és.Com m'agradaria ara de sobte sé creient de qualsevol religió, doctrina, fe...tant se val!!! Voldria estar convençuda que ens retrobarem i ens tornarem a abraçar...sí!! i tornarem a riure junts Jordi!!! Em sents? esperem on vulguis, que vindré i tornarem a escoltar Dire Straits, i continuarem recordant la nostra infantesa, i veurem tots els partits del Barça junts i................................................................."QUE DIFÍCL NO TENIR-TE"...mai més.
    I ara deixaré de plorar una estona, per mirar-me al vostre fill i trobar-te en els seus ulls, en el seu somriure i sentir-te viu.

    Mireia

  • Joan G. Pons | 14-11-2009 | Valoració: 10

    Molt enriquidor. "Obrir les mans" !!!
    Quan obres les mans, pots fer tant i tant !!!

  • No ho sé....[Ofensiu]
    Bitxa | 13-11-2009

    ....de moment no hi ha consòl possible.
    Intento escriure,pensar en ell per sentir-lo viu. El Jordi tots sabem com era.
    No estem preparats per acceptar la mort,i menys en un cas com el del Jordi.....de cop.......tan jove.
    Encara que ho vull normalitzar........no m'ho crec.
    No sé qui ets,suposo que pel que dius ens coneixem,però gràcies per llegir aquí a RC.
    Seguirem endavant,
    ell ho voldria.

    Un petó molt fort.

  • que dir...[Ofensiu]
    krispeta79 | 13-11-2009 | Valoració: 10

    pep que dir...suposo que sabràs qui sóc!!
    desitjo que aquest vuit i aquesta anyorança que sentim sigui recompensada, que crec que ho serà el dia que ens retrobem...

Valoració mitja: 10