entre la negra nit

Entre la negra nit
i el silenci de l'habitacio
la meva anima plora
la teva absencia.

La soletat es la meva amiga
el coixi la meva amant,
lolor k vas deixar pel mati
es el meu record.

Surts per la porta
i em deixes aqui,
mabandones davant
la solitut, recordant
aquells moments on
eternitzaria cada moment
passat amb tu.

Una llàgrima rellisca
distorsionant la meva visio,
donant pas a un somni
que mai deixara de ser somni.

sempre marxes, mai et quedes,
mentres jo cada nit...tespero.
mentres cada nit em desperto
i m'espanto.