Entre germans: la cosa es lia cap 3

Un relat de: Scarlet del empordà

Potser no us ho havia dit, pero en Miquel estaba casat, amb la Laura, una noia algo gelosa i amb carácter possesiu amb el seu marit, em sentia fatal perque a part de ser la meva futura cunyada era una bona amiga.
Una tarda varem quedar per anar de compres, cosa que soliem fer tot sovint, i me va dir que estava preocupada, ja que el Miquel ultimament semblava molt feliç i feia molt de temps que no la buscaba al llit.
-Estic segura, que en te una altre, perque un home no pot passar tant temps i estar ta content sense mantenir relacions sexuals- em deia tota preocupada.
No sabia ni que dirli, tenia por que les meves paraules me delatessin, tot va començar com un accident pero la segona vegada era perfectament conscient de que era ell qui em va fer endur per l'extasis.
Ell era com una droga, quan mes tardaba en veure'l més ganes tenia de estar amb ell, era la meva adicció tot i que la meva conciencia em deia que lo que feia estaba molt malament, ja que enganyava a dos persones que apreciaba, el meu desig cap a ell guanyaba sempre la batalla, era massa poderos com per poder resistirme als seus encants.
La Laura estimaba amb bojeria al seu marit, un sentiment força malaltis ja que apenes deixava respirar al pobre Miquel, ell trobaba en mi la frescor i la llibertat sense condicions que tant anhelaba, no em vull justificar pero en Miquel necesita una mica d'aire, per no ofegarse.
Una tarda gairebe ens enganxen, en Miquel va venir a la oficina on jo treballava a la hora de plegar, em va dir k si el podia acompanyar a taller de cotxes, del qual era propietari, un cop alli va tancar en clau i em a fer pujar en un descapotable antic.
-Vols volar, i deixarte portar en un mon de fantasia?- em va susurrar a l'orella
La resposta era evident, estan amb ell amb sentia als nuvols, i vaig deixarme anar.
Amb elavador va aixecar el cotxe, semblaba k flotessim estavem a varis metres del terra, estavem els dos sols, en un mòn solsament pensat per gaudir de la nostra companyia.
Per primer cop vaig ser jo qui va dur la iniciativa, el necesitaba, anhelaba, el volia dins meu, sense cap barrera entre nosaltres, per la qual cosa vaig comença a pendre la pastilla anticoncceptiva, volia notar com el seu membre creixia dins meu, sense res entre nosaltres, era una temeritat pero aquella relacio també ho era.
Vaig acostarme a ell, els nostres cossos transpiraven desig, desitjaba la seva boca, necesitava el seu alè, mentres me'l menjava a petons vaig començar a descordar-li la camisa, el seu cos dur i fort em temptava fins a nivells insuspitats, vaig pasar la meva boca per el seu tronc, notaba com la seva pell s'estremia al contacte de la meva llengua i boca, les meves dents rozaben els seus mugrons mentres notaba com el seu centre viril aconseguia vença tots el records d'exitació.
La meva cova humida necesitava el contacte amb el seu penis, vaig desvestirme totalment i vaig aponyar-me al seiet del davant i vaig dirli:
-Miquel… prenme … mmmmmmmm… sóc teva… prenme per darrera sisplau, que et necesitu dins meu-
Ell no necesitava cap més invitació i me la va clavar per darrera, mentres les seves mans jugavem amb les meus generosos pits turgents, la seva boca em deleitaba el meu coll amb dolcets petons i musagadetes exitans.
Va incrementar el ritme, els nostres cossos es movient al uniso, els nostres gemecs resonaben a tots els racons dels garatge, varem acabar i ens varem quedar acurrucats fins que varem sentir uns cops a la porta i la Laura que cridava
MIQUEL SE QUE ESTAS AQUÍ DINTRE SURT.

El panic es va apoderar de nosaltres, ens havien enganxat i no hi havia marxa enrera, ens varem vestir i me va dir k m'amagues que em deixava una clau i que ell s'enduria la Laura d'alla.
Em vaig amagar, a darrere un cotxe, ell va sortir i va marxar d'alla amb la seva dona, jo vaig quedarme una horeta esperant que marxessin i finalment vaig sortir, i vaig marxar cap a casa, alla mi esperaven la Laura i en Miquel… i de moments i com sempre us dic

To be continued…

Comentaris

  • Sinceritat[Ofensiu]
    Falciot blanc | 05-08-2007 | Valoració: 8

    Sempre he dit que la vida s'ha de viure i disfrutar-le pero sense fer mal a ningú i si som tan valents per viure-la a tope tambe em de ser-ho per enfrontarnos a la realitat i parlar am les persones afectades. No se si aquests relats son certs, es molt posible de totes formes estan ben expressats i enganxen.
    Espero que no et sembli malament el que et comento, es lo que penso

  • Siceritat[Ofensiu]
    Falciot blanc | 05-08-2007 | Valoració: 8

    Sempre he dit que la vida s'ha de viure i disfrutar-le pero sense fer mal a ningú i si som tan valents per viure-la a tope tambe em de ser-ho per enfrontarnos a la realitat i parlar am les persones afectades. No se si aquests relats son certs, es molt posible de totes formes estan ben expressats i enganxen.
    Espero que no et sembli malament el que et comento, es lo que penso

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: