Entre el plaer i el dolor

Un relat de: sensualia

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Haig de confessar que en el moment d'aturar-nos davant la porta del local em va venir un tremolor de cames que em pensava que no podria dissimular. De fet, en Joan se'n devia adonar perquè em va estrènyer més fort en un gest protector, sens dubte per encoratjar-me, i fins i tot va deixar anar un "no serà res, ja veuràs". Era la tercera setmana que, amb la Cris i en Sergi, havíem iniciat el joc de posar-nos a prova; cadascun de nosaltres havia d'acceptar una proposta que li formularien els altres tres. Primer va ser el torn d'en Joan, després el de la Cris, i ara em tocava a mi.

Vam haver de tocar el timbre ja que el local tenia l'accés restringit i eren molt estrictes en el dret d'admissió. El món del sado, pel que es veu, desperta molta morbositat de voyeurs, però els practicants de veritat formen un cercle molt tancat i gelós de mirades encuriosides. Amb nosaltres van fer una excepció, potser perquè en Sergi coneixia l'amo del local i potser també perquè a aquella hora encara no hi havia ningú. Situat en un carrer discret de la part alta de la ciutat, una porta també discreta amb un simple cartellet de "entrada reservada", donava accés a un pub d'aparença relativament normal. Una llum suau, com la música, una decoració a base de fusta a sostre i parets, excepte la del darrere de la barra tota ella de pedra natural, i només petits detalls decoratius que posaven en evidència la motivació específica d'aquell indret.

La proposta que m'havien fet en Joan, la Cris i en Sergi era molt simple de formular, però per mi més difícil d'imaginar i d'assimilar: es tractava de posar-me a la disposició de dos homes experts en pràctiques de sado. No vam especificar en què consistiria la sessió ni quins límits hi hauria, simplement disposaria de tres comodins per a poder fer una pausa, si realment considerava que no em veia amb cor de tirar endavant amb una pràctica concreta. I a la tercera aturada, s'hauria acabat la sessió que si no havia durat un mínim de temps ells es reservaven l'opció de continuar-la pel seu compte, a casa. Vaig pensar que una experiència d'aquesta mena era millor tenir-la fora de l'espai familiar i amb gent amb qui no m'unís cap mena de lligam; per tant, anava decidida a fer-me la valenta i aguantar tot el que pogués.

Ens vam asseure a una taula, i em van oferir quelcom per a beure. Era evident que em tractaven com si se'm concedís una darrera voluntat abans de pujar al patíbul, i jo també em sentia com un xai prest per anar a l'escorxador. No sé quina mena de beuratge em van donar, però era realment fort i a base de whisky. Mentre en Sergi, que pel que es veia ja coneixia el lloc, els anava explicant el funcionament del local i alguns detalls sobre determinades pràctiques que es podien fer amb algun dels utensilis que de forma decorativa omplien les parets, jo repassava mentalment les imatges que havia tingut temps de mirar a través d'internet, en assabentar-me de la prova que em farien passar. La veritat és que no en vaig treure l'aigua clara, perquè algunes escenes que havia vist em semblaven impossibles, segurament més pròpies d'un muntatge cinematogràfic.

Havia arribat l'hora. M'avisaven que tot era a punt i que ja podia passar cap al vestidor. Em vaig beure d'un sol glop el que quedava al meu vas, dos dits ben bons, i em vaig aixecar fingint una seguretat que no tenia. Notava una intensa cremor per dins que no era només de l'alcohol que acaba d'ingerir. Sense saber què m'esperava, vaig caminar amb pas ferm cap on m'indicava l'encarregat del local. M'hauria abraçat amb força amb en Joan, potser demanant-li que em retingués al seu costat, però vaig preferir anar-hi sense ni dirigir-li la mirada, més que res perquè no notés la cara d'esglai i els ulls plorosos que em semblava que devia tenir.

Les indicacions eren ben lacòniques: "et treus la roba, excepte les calcetes, i entres a la masmorra, i a partir d'aquí limita't a fer el que t'ordenin". Els nervis m'estaven traint, i tenia la sensació que m'estava demorant en excés. Vaig deixar la roba mal posada i vaig obrir la porta que portava el rètol de "masmorra". Era una sala no pas excessivament gran, però que al primer moment per a mi tota sola em va semblar immensa. Una munt de cordes i cadenes penjaven del sostre, i al fons talment un tro reial una butaca negra que bé podia semblar una cadira elèctrica. No gosava moure'm d'allà on era, esperant que aparegués algú i em digués què havia de fer. Va ser llavors que vaig veure unes siluetes darrere uns vidres foscos, en un altell des d'on es podia observar perfectament tota la sala. Vaig imaginar que des d'aquell mirador privilegiat ells gaudirien de l'espectacle, o potser ja ho feien en aquells moments perquè devien estar observant les meves reaccions. Això em va esperonar a moure'm enmig d'aquell munt d'artefactes, alguns dels quals em costava d'imaginar per a què podien servir: Una creu que anomenen de Sant Andreu, perquè diuen que amb una com aquesta, en forma d'aspa, el van martiritzar fins a la mort; una roda amb els grillons preparats per a encadenar-hi les víctimes, que a mi em provocava un rodament de cap només de pensar que em podien posar de cap per avall; catres de formes estrafolàries que podien servir per a qualsevol cosa menys per a descansar; una gàbia en suspensió, així com unes barres i una mena d'hamaca de petites dimensions... i en un pany de paret tot un arsenal de flagells, cordes i utensilis diversos, la utilitat dels quals se m'escapava.

No gosava tocar res, però en el moment just que posava la mà damunt de les tires de cuir d'un dels flagells allí penjats per comprovar-ne el tacte i la duresa, es va obrir la porta central de la sala. Van entrar dos homes cepats com dos armaris, marcant musculatura pels quatre costats, amb uns pantalons de pell ajustats, un d'ells també amb armilla, i mostrant tots dos diversos tatuatges als braços i al cos. La primera reacció va ser de sorpresa, potser perquè no m'imaginava que em posarien en mans d'uns individus que aparentaven una brutalitat excessiva. Però tot seguit vaig pensar que tampoc havia de témer res, més enllà del que havíem pactat, i m'hi vaig adreçar per a saludar-los amb tota naturalitat i demanar com aniria la sessió que m'havien preparat.

Sense obrir la boca, el més alt, que no duia l'armilla i lluïa una calba espectacular, em va barrar el pas amb una manotada sobre el pit que no em va fer caure a terra de miracle. Les mirades de tots dos, severes i inexpressives, constituïen tota una amenaça; estaven complint la seva funció de botxins, pel que semblava. No sé si és que parlaven alemany o si és que em tractaven com un gos, però les seves paraules m'eren inintel·ligibles tot i que per l'entonació i els gestos podia interpretar perfectament.

L'home de l'armilla, de cabell ros molt curt i que semblava ser l'ajudant, va portar unes manyoteres que em van col·locar maquinalment als canells i als peus, i que vaig intuir que hauria de portar durant tota la sessió, així com un collaret també de cuir amb una anella al davant i una altra al darrere. Tot seguit van enganxar les manyoteres a una barra que tenia sobre el meu cap, i la van anar pujant fins a tenir el braços tensats; gairebé m'havia de posar de puntetes per tocar de peus a terra.

El cor m'anava al cent, la respiració se m'accelerava i suposo que la cara que devia posar era prou eloqüent de la por i el nerviosisme que s'havia apoderat de mi. Però no semblava importar-los el més mínim a aquells homes musculats que escollien d'entre l'arsenal l'estri més adequat per a iniciar la sessió. L'un va prendre el flagell de tires de cuir que jo m'havia estat mirant just abans que ells apareguessin, i l'altre una mena d'espàtula com si fos una pala matamosques. Vaig tancar els ulls, mossegant-me els llavis i procurant no pensar en res, tret de la paraula clau que aturaria els cops si considerava que eren excessius.

Es va produir un moment d'espera tensa. M'estaven observant i, probablement, posant a prova la meva capacitat de mantenir-me serena. A pas lent es movien donant voltes sense deixar de fitar-me amb insistència. No semblava que paressin especial atenció al meu cos de dona, al meu sexe cobert per la minúscula tela de les clacetes o als meus pits que inexplicablement notava endurits per una estranya excitació.

Una esgarrifança em va recórrer de dalt a baix quan em va posar suaument l'espàtula damunt la boca, i va anar baixant cos avall per entre mig dels pits fins arribar a l'entrecuix. En aquest punt vaig tenir la primera sensació de desig de sexe. Em produïa un pessigolleig certament excitant, que va venir acompanyat pel fregadís també pausat de les tires de cuir sobre les meves natges per part de l'home que tenia al darrere. I tot seguit unes espolsades lentes, simulant un assot en absolut dolorós que em recordava aquelles imatges que havia vist a Internet i que ja havia presumit que les expressions de dolor havien de ser fingides. També l'home de l'espàtula havia iniciat uns copets suaus, a tall de carícies, primer sobre les cuixes, després al ventre i finalment als pits.

La primera sensació d'aquells tocs sobre els mugrons em va provocar una sotragada, que sembla que engrescà encara més el meu suposat botxí. Repartia els tocs entre els pits i sobre el pubis, que jo li oferia impúdicament tirant-lo endavant a la cerca d'aquell contacte que començava a encendre'm de desig. Concentrada com estava en els moviments d'aquell home que jugava a excitar-me amb la seva paleta flexible d'un color negre brillant, ni m'adonava de les innòcues fuetades de les tires de cuir que m'anaven caient a una ritme constant sobre l'esquena i sobre les natges. Només va ser un vagit de sorpresa, quan una de les fuetades, potser una mica més forta que les anteriors, em va espetegar entre les cuixes de manera algunes tires de cuir van colpejar el meu sexe. L'home de l'espàtula s'havia concentrar a castigar-me els pits incrementant la força dels seus tocs, i deixant
l'engonal a l'abast de les fuetades que ara se succeïen més insistents dels del darrere.

No sé si era la mateixa reiteració dels cops, per suaus que fossin, o si és que a poc a poc havien anat incrementant-ne la duresa, però aquella primera sensació de pessigolleig acariciant havia esdevingut una mica més dolorosa, i tanmateix creixia en mi l'estat d'excitació. Havien envermellit ostensiblement els meus pits, i els mugrons apuntaven tesos i desafiants cap endavant. Sentia una coïssor al baix ventre, entre adolorit i insensibilitzat pels cops, i tanmateix a cada pausa desitjava rebre un nou acaronament en forma de fuetada. Malgrat l'escassa mobilitat a què estava sotmesa removia sinuosament tot el cos com si anés a l'encalç de la següent fuetada que havia de calmar el dolor de l'anterior.

Començava a descontrolar-me, i sentia una cremor interior que abrusava el meu sexe desitjós de ser profanat per aquells botxins musculats sense paraules. No sé exactament què em va sortir de dins de cridar, a mig camí de l'insult i la provocació, però allò devia despertar les ires d'aquells homes que apressats per un desfici inexplicable em van deslligar de la barra suspesa del sostre per col·locar-me de males maneres damunt la creu en forma d'aspa. En un tres i no res em tornaven a tenir engrillonada, i ara oberta de braços i de cames. Es van apartar un moment, com si volguessin admirar una obra d'art des d'una distància prudencial i, mentre l'home de l'armilla anava a buscar nou material l'altra se m'abraonà esquinçant-me d'una estrebada les calcetes.

Era el primer cop que em posaven la mà al damunt, però no pas per magrejar-me sinó per col·locar-me unes pinces a cadascun dels mugrons. Eren unes pinces metàl·liques amb uns protectors de goma o de plàstic que evitaven ferir la carn. De fet, no es pot dir ni tan sols que em produïssin dolor, sinó que més aviat acreixien el meu estat d'excitació. Em vaig esglaiar en veure que es disposaven a col·locar-me'n també als llavis vaginals, però aquestes afortunadament pressionaven menys. I, si bé al primer moment se m'escapà un gemec de queixa, de seguida m'hi vaig adaptar, notant això sí, una forta tibantor com si m'obrissin el sexe des d'on tenia la impressió que havia de brollar un fluix interior incontenible.

L'efecte de les pinces, però, s'incrementava amb el pas del temps i més encara quan van retornar les flagel·lades que si bé no eren suficientment fortes com per marcar-se a la pell, sí que esdevenien molt més doloroses en sacsejar les pinces dels mugrons, i sobretot les dels llavis vaginals. Aquells homes semblaven disposats a incrementar el ritme i la intensitat dels cops, com si no sentissin els meus primers crits de queixa i de dolor. Un tremolor s'apoderà de tot el meu cos, encès exteriorment per les fuetades i el masegar constant de les pinces però també interiorment amb un desig irrefrenable que no sabia traduir sinó en continuar amb aquella bogeria. Potser això els acabà de desconcertar i decidiren donar un pas més, enganxant a les pinces dels mugrons unes boletes de plom que, ara sí, començaven a fer-se insuportables. A les següents fuetades, que feien voleiar les boletes recargolant l'efecte incisiu sobre els pits, no vaig poder contenir el crit, i vaig pronunciar la paraula "stop" que aturava momentàniament el joc.

El descans va ser brevíssim. El temps just per a retirar-me les pinces i constatar que és en aquest moment en què el dolor es fa més viu. Les mans matusseres dels dos homes s'apressaren a refregar les parts sensibles del meu cos, ara adolorides, amb una força i barroeria que en un altre moment de ben segur que m'haurien fet mal, però que aleshores em van semblar alleugeridores. Em va esverar veure l'home de l'armilla agafar un enorme penis de silicona amb la intenció de clavar-me'l enmig de la vermellor cremant del meu sexe. Vaig cridar de nou, però no vaig tenir temps de pronunciar la paraula que hauria aturat la bestialitat d'aquells homes. Una sonora bufetada em va creuar la cara, i sense donar-me temps per a refer-me em van col·locar una mena de morrió amb una bola vermella introduïda completament a la boca. Ja no era por el que sentia, sinó el terror de pensar que a partir llavors estava impossibilitada per a aturar el joc, que per a mi començava a arribar al límit del que era suportable. Inexplicablement, no vaig gaire bé ni sentir la penetració d'aquell fal·lus que a mi m'havia semblat desproporcionat. Em sentia regalimar per les cuixes el flux de les meves essències que sens dubte havien facilitat l'entrada d'aquell objecte intrús, o potser és que els meus temors anaven molt més enllà que tot allò. Vaig girar el cap en direcció a l'altell per donar a entendre a en Joan de la posició d'indefensió en què em trobava, i implorar que aturessin per mi aquella sessió. Però a l'altell no s'hi veia ningú. Estava sola, espaordida, davant aquells homes que ara em semblaven veritables botxins.

Donava la impressió que estaven realment enfellonits i fora de tot control. Em van desfer de la creu, amb les mateixes males maneres de sempre, i em van portar davant d'una mena de cavallet amb el sobre recobert de pell negra. Em va semblar llegir la seva intenció lasciva a la cara, i potser ho vaig agrair perquè probablement seria el final del que començava a ser un malson. Lligada a les quatre potes del cavallet, amb el cos aixafant els pits sobre la pell que en recobria la part superior, era una presa fàcil per a ser violada sense contemplacions per aquelles dues feres que imaginava amb uns membres virils semblants al que m'acabava de penetrar dempeus.

Em van tapar els ulls amb una bena. I jo em vaig deixar anar amb el pensament posat en mirar de patir el mínim possible la follada de què havia de ser objecte, i mai millor dit. Va ser qüestió de segons, perquè a l'acte em vaig trobar amb una polla fregant-me els llavis i demanant ser engolida, alhora que una altra perforava el meu sexe desitjós de ser sadollat d'una vegada. Ni una punta de dolor ni de barroeria com podia haver-me imaginat. Un bombeig suau que anà incrementant el ritme a mesura que els gemecs es transformaven en sospirs de plaer. No em sabia avenir d'aquell canvi d'actitud, que vaig agrair profundament. Jo aviat m'hauria deixar anat en un orgasme alliberador, però vaig optar per contenir-me i esperar que fossin ells els qui s'escorreguessin primer. I tampoc es van fer esperar en excés. En sentir les palpitacions premonitòries del membre viril que em follava amb un força deliciosament embriagadora, vaig deixar anar uns sospirs d'eufòria desenfrenada. I de cop, va venir el sobresalt de sentir com m'era de familiar el panteix galopant del meu violador.
- Estàs bé? - vaig sentir que deien a l'uníson en Joan i en Sergi, un a cada cap, en el moment en què les mans de la Cris em retiraven la bena dels ulls.

Vaig arrencar un plor que no sé si era de plaer o de dolor, d'alliberament o de triomf. Només sé que em sentia bé, i satisfeta d'haver passat l'experiència el meu bateig en un món desconegut per mi fins aleshores.

Autora: Carla de http://sensualia.wordpress.com/


Ara, els relats de SENSUALIA també en format llibre.
Pots adquirir el teu llibre de SENSUALIA a
http://www.lulu.com/content/4928408

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer