Entre el mar i la terra

Un relat de: Rodamons

Apareixes nua
entre les ones
de la mar primigènia.
T'estens en les roques,
entre la mar i la terra.

La lluna, reflex nacrat
sobre el bronze del teu cos.

Jo, com una càlida brisa,
t'acarone l'esperit.
Tu, amatent,
la pell esborronada.

Els teus mugrons,
ferm d'anhel,
jo la llengua encuriosida,
juganera, humida.

El teu pitram es balandreja
delerós pel contacte,
la meua llengua explora
la seua solidesa exultant.

Com bessons gelosos,
tots dos demanen
la mateixa atenció,
penetren delerosos
la boca complaent.

Com l'argilaga,
m'arrapes l'esquena
al penetrar la llengua
la humitat vaginal.

Empés pel deler
del goig proper,
com escull submarí
penetre el càlid mar
Del teu desig.

Trenquen les ones,
ardents,
contra els cóssos,
apassionats,
fusionats.
Penetrant,
eixint,
esgarrapant,
xisclant
consumint.

L'orgasme arriba,
com una trencadissa
de porcellana,
omplint l'esperit
de bocins
de passió.

La lluna es reflexa
en els nostres cossos
amerats de recent luxúria.
Les onades llepen
la nostra pell
tèbia d'excitació.

Comentaris

  • trobe que has sabut treballar el tema de l'erotisme d'una manera elegant i creativa. Moltes vegades en aquesta web es tendeix a confondre erotisme amb literatura pornogràfica. No t'ha ocorregut a tu. És un poema deliciós, digne de llegir i rellegir.
    Porte una estoneta llegint els teus relats, Vaig a dedicar-ne una altra.
    Estic molt contenta de vore que la gent del País Valencià també deixa els seus mots per ací (prova, per cert, que el País no està completament mort...).
    Una abraçada revolucionària,

    alba

  • Molt bon poema[Ofensiu]
    gypsy | 27-11-2006 | Valoració: 10

    tenint en compte que la temàtica és difícil de tractar.
    Tu ho has fet d'una manera elegant i exquisida.

    petons!

    gypsy

  • M'has posat[Ofensiu]
    Bufanuvols | 26-11-2006

    vas guanyar, no?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

42900 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos