Entre dues mirades

I potser interpreto el que m'agradaria interpretar a mi: si més no, que les coses que veig jo les veu algú més… però el comentari és del teu relat, no de les meves fantasies.

M'agrada la manera de simplificar la qüestió, i la força de la mirada i dels ulls. Les obsessions i les passions, quina combinació... m'encanta la imatge final: "prenen les cadenes del meu destí"

Ciao!

Ei Gemmeta!
escrit la nit en q t vas quedar mirant la tele fins les tantes oi?
Aquest poema m'ha agradat molt, i m'hi he sentit identificada... Són mils els cops, que durant tota la vida, he intentat trobar-me amb la mirada d'algú que no buscava pas la meva. Algú per qui finalment he deixat de lluitar, i intentant oblidar.
Mira, et faré un regalet ;) És una frase que me mare em va "regalar" per nadal:
N'HI HA PROU AMB UN SOMRIURE PERQUÈ EL DIA MÉS TRIST SIGUI MILLOR
Ja sé que no té molt a veure amb el relat, però quan la vaig llegir em va agradar molt, i suposo que si no l'has sentit mai, t'agradarà a tu també.
Apa doncs, mus veim pels passills!

La teva poesia regalima noblesa d'esperit, però els humans som així.
Las passions ens dominen i no hi podem fer més.
El dilema és saber quan ens cal reprimir-nos i quan hem de passar full.
M'ha agradat
Salutacions de Naiade