Entre cireres

Un relat de: forever
No te'l puc vendre, és massa valuós, va dir la velleta, dreta darrere el taulell d'una parada d'artesania japonesa. Oh!, perdó, va murmurar l’Aina, avergonyida pel desig tan visible de posseir aquella petita escultura. La dona va riure amb els ulls. Et disculpes massa, nena. No te'l puc vendre perquè aquest netsuke està fet per a tu; te'l regalo.
En tornar a casa, la companya de pis no hi era; com cada Diumenge havia anat a visitar els pares. Millor. La Laia estava cansada de sentir-la criticar al seu xicot: no et mereix!, et tracta malament!
Li feia molta vergonya que tingués raó.
Després d’un mos lleuger, amanida i fruita, va seure al sofà i va treure el netsuke de la bossa. La petita figura escultòrica, tallada en marfil, representava un samurai assegut. L’home inspirava solidesa i seguretat. Els detalls del rostre i del quimono eren increïblement realistes. Tenia un tacte càlid, arrodonit i untuós. L’Aina va endormiscar-se amb la figura a la mà. Va somiar en un camí flanquejat per cirerers carregats de flors blanques i en una olor de primavera esclatant.
El mòbil la va despertar.
Era el seu xicot; volia que es preparés, que es posés sexy. L’Aina va acariciar el netsuke, tebi i sòlid, i li va dir que no el volia tornar a veure. El mòbil va plorar: no m'ho pots fer!, jo t'estimo. El menut samurai semblava viu dins el palmell de la noia. Doncs jo no t'estimo. El mòbil va xisclar: si em deixes, em mato! El marfil bategava una mica, com si fos el cor d’un ocellet. Fes el que vulguis. El mòbil va amenaçar: potser no em mato, potser et mato. El netsuke va començar a cremar, irat. La veu de l’Aina va sonar freda i esmolada: Intenta-ho, tu intenta-ho, cabró. Silenci d’incredulitat i una última vomitada de rendició: estàs boja!, ets una puta!
I el mòbil va callar.
Cansada però contenta; com qui, després d’un llarg tractament amb antibiòtics, torna a trobar-se bé, l’Aina va somriure, envoltada d'una suau però persistent olor a cireres.

Comentaris

  • E. VILADOMS | 04-01-2019

    No sé si ens coneixem Forever, però els teus relats i fins i tot els comentaris semblen els d'una gran viatgera.
    I sí, intentaré participar a la convocatòria d'aquest mes amb un relat sobre pintura, no crec que pugi ser tan rodó com el "De fang i d'amor", s'haurà cuinat amb menys temps i jo sóc d'escriptura i reescriptura lenta.
    Espero el teu relat!

  • allan lee | 04-01-2019 | Valoració: 10

    Gràcies pels comentaris Forever. He llegit aquest escrit i m'agrada molt. Té un realsme fort i alhora una essència, algun perfum intangible, fas que vegi els cirerers, la seva aroma.
    Si ets nou per aquí m'agrada donar-te la benvinguda. Escrius molt bé.

    allan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

forever

3 Relats

6 Comentaris

278 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00