Entre 2 mons...

com t'he dit avui el matí, ja he llegit els teus relats, t'haig de dir que no n'esperava menys d'ells, i és que a cada un d'ell hi ha un reflex de tu, de com ets, de com penses i de qui ets.

i dema riurem de pensar que hem estat un any juntes i fins avui no hem descobert una petita part de nosaltres i de la nostra vida que tenim en comú.

no puc comentar un sol relat, i és que tots porten l'essència de la vida, descobreixen una part de tu.

així que noieta a seguir escrivint que m'ha agradat molt!!!

pff qui l'entèn?Jo molts cops intento entendrem i res de res, les persones som molt complexes i els sentiments més així que res...xD Jo tb sempre estic dubtant!Sempre reflexiono abans d'actuar, no sóc gaire impulsiva!
És macu el relat!:)

que et recorden el que un dia va voler ser, el que podria haver estat si haguessim dit aquelles paraules... i llavors ens arriba la gran pregunta: Algun dia m'entendré? Si jo creia que tot el sentiment estava enterrat... pq de sobte em sento així? Ni un equilibrista seria capaç de no caure entre els jocs d'aquest mons que no entenem, però que ens envolten!

que difícil entendre el cor... sols ens resta fer el que ens mani a cada instant... això i només això serà el correcte en cada instant