Entrada gratuïta als meus somnis

Un relat de: flor_de_neu

El subconscient m'ha traicionat de nou aquesta nit. Especialista de la desil.lusió, farsant impulsiu i artista del somni. Cruel i fred, com aquella arma que duu la Missatgera Negra.
Tu sota els balcons vestits de pols i fulla morta. La nit, mestressa de l'escena transformava cada paraula teva en poesia, cada mirada en aquarel.la perfecta. El teu alè i les teves carícies sobre les meves galtes fredes per l'hivern i rojes per l'alcohol. I així minuts... minuts que semblen segles plens d'hisòries com la nostra.
Tan aprop et sento, tan aprop et sentia llavors que em feia por tocar-te, com si fossis una bombolla ardent, que pot desaparèixer al mínim contacte. M'abraçes i no desaparèixes.
Paraules a l'orella, petites i suaus perquè la Lluna no ens senti. Saps que la Tendresa ens tindrà enveja? I com si res, el petó que diu "T'estimo" i el petó que em diu "M'estima".
La nit s'acaba, fins demà... però no hi haurà demà com tampoc hi ha hagut avui.
La Realitat m'ha despertat, aquest cop suaument, no com d'altres vegades. Ella s'ha adonat també de la malifeta del meu jo obscur.
Avui, només sóc capaç d'omplir l'aire de sospirs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer