Entorn

Un relat de: Ogigia
Al principi ens agafem les mans
i ens movem lents, indecisos,
mirant-nos
al voltant de l'arbre
Yggdrasil,

ens movem reprenent un ritme
que estava en els llavis,
tombem compassats, ve
una música dels estels,
una cadència que va baixant,
que entra en la terra fins a les arrels
d'aquest freixe, arcbotant del món.

I tanquem el cercle,
els ulls; ens movem segurs,
gairebé un vol creuant la màgia
de la nit. Ens reconeixem,
ens toquem el cos,
ens movem.

Envoltem
una heretat sagrada,
un lloc fèrtil on la dansa
estimula esperits benèfics.

A fora, a l'espai hostil que resta
del planeta,
els sismes
prediuen el silenci,
no el silenci amorós
després d'haver dansat
fins al desig en flames,
sinó el silenci deshabitat,
aquesta callada ombra de la pols
de la mort.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: