Ensopegar

Un camí llarg, un llarg viatge, que si el camines amb força amb ilusió, amb emociÓ, podràs arribar al final; pero sempre topes amb pedres de desengany qe et fan caure, i casi bé sempre et treuen les ganes de continuar; rere rere dia, tot avançant sentint mirades buides que no t'ajuden en res, les flors dels anys es van pansin i acaves caminant tot sol; una persona; un dia, sempre un altre, veus com va passant la vida,, es tanqen portes, pero s'en obren d'altres, ploou, però sempre torna a sortir el sol; pren allò que s'et presenta a cada pas del teu viatge, cada ilusio qet fara caminar sense temors, veient que cada petita cosa que consta escrita al teu llibre; va pasant al llarg del teu cami, sempre amb la seva finalitat sigui bona o dolenta, pero tot i així es millor lluitar i nomes voler veure les flors madures i ben vives, que no pas les arrupides que consten a un racó del camí, continuarem caminant, sempre endavant.