ENS TORNEM A VEURE

Un relat de: SERGI ECHABURU SOLER

-Vinga xaval, entrem- em va dir el Joan, molt animat, suposo que degut a la gran quantitat d'alcohol que haviem begut.
-No em ve de gust, de veritat. Em sembla que en l'estat en que ens trobem seria llençar els diners- vaig contestar-li, decaigut.
-Vinga collons, no siguis tan marieta. Ja veuràs que bé ens ho passarem - va insistir.
-Que no. De veritat que no en tinc ganes.
-Ets un cagat, òstia.
Aquesta fútil discussió tenia lloc davant de la porta d'un prostíbul de luxe, molt discret, que es trobava en un barri de classe alta. La polèmica continuà durant una bona estona i, finalment, el Joan em va convèncer de que entréssim.
En creuar la porta, ens vam trobar en un recarregat vestíbul decorat en colors vermell i groc. Darrere un petit mostrador hi havia una dona amb un vestit de nit, molt elegant. A mi em va semblar molt atractiva, tot i que no era jove. Ens va parlar amb una veu molt dolça.
-Hola nois. ¿ Voleu prendre una copa?
-Doncs, sí - vam contestar els dos alhora.
-Molt bé. Seguiu-me, si us plau.
Realment, la senyora tenia molta classe. La vam seguir en direcció a una cortina vermella que hi havia al fons del vestíbul, sense deixar de mirar-li l'esquena, que el seu vestit deixava al descobert.
En travessar la cortina, ens vam trobar en un gran saló amb un munt de sofàs, tauletes i una barra de bar, al fons. En els sofàs, estaven repartides, de manera aleatòria, una vintena de noies, la majoria de les quals no tindrien més de vint-i-cinc anys. N'hi havia de tots els tipus; rosses i morenes, primes i grassonetes, blanques i negres, i altas i baixes. La veritat és que l'elecció no era fàcil.
La mestressa del local ens va treure dels nostres pensaments amb la seva veu ensucrada.
-Seieu aquí i digueu-me què voleu beure. Després us portaré algunes de les noies perquè les pogueu conèixer.
El Joan va demanar un whisky amb taronja i jo un vodka amb Coca-cola. La mestressa va marxar amb l'encàrrec i, després d'una estona, vingué amb les begudes. Darrere seu, venien sis noies de bandera.
Es vàren posar davant nostre i la mestressa ens les va anar presentant al mateix temps que anava cantant les seves virtuts; la primera es deia, suposadament, Vanessa, i acabava d'arribar de l'Habana. La segona era la Raquel, una andalusa molt eixerida i amb uns pits perfectes. La tercera, tenia Sònia com a nom de guerra, i era una rossa de llarga melena i pell blanquinosa. La cuarta es deia Jessica i tenia unes faccions orientals molt marcades. Vaig deduir que era filipina per la seva forma de parlar. La cinquena es feia dir Àsia i era una morena espectacular, de metre vuitanta d'alçada. I, a la fi, vam arribar a la sexta i última. La mestressa la va presentar amb el nom de Jeanette i va dir que
era francesa, però ni es deia Jeanette ni era francesa. Tot i el maquillatge i la perruca que portava, la vaig reconèixer de seguida. Es deia Lidia, era de Barcelona, i havia estat la meva nòvia durant prop d'un any, encara que ara ja feia molt temps que no en tenia notícies.
Em vaig quedar bocabadat durant uns instants fins que el Joan em va donar un cop de colze i em va dir:
-¿ Aquesta Jeanette és qui jo crec que és?
-Sí, ho és.
Seguidament, el Joan es va aixecar, va agafar la Vanessa, la cubana, i s'en va anar amb ella en direcció a unes escales que pujaven a les habitacions. Jo vaig agafar la Jeanette/Lidia i, mentre la portava cap a dalt, les úniques paraules que vaig poder
articular van ser:
- Ens tornem a veure.


Comentaris

  • Estic fent...[Ofensiu]
    rnbonet | 06-02-2006 | Valoració: 9

    ...una ullada als autors que no coneixia i que ha estat seleccionats pel 'RC2.0'.
    Haig de dir que la teua prosa és lleugera, i de bon llegir . A més, el final de l'anècdota que ens contes és bastant cridaner.
    Ens tornarem a veure... Ànim!
    Salut i rebolica!

l´Autor

SERGI ECHABURU SOLER

5 Relats

5 Comentaris

7025 Lectures

Valoració de l'autor: 7.75