Cercador
Ens separa un mar de lleixiu, vida.
Un relat de: Jo- Compartir:
Ens separa un mar de lleixiu, vida!
La meva mare ha fregat
i no em deixa passar.
Et veig a la llunyania i he d'esperar.
Si trepitjo,
la mare em penja.
El temps em reconforta l'espera.
La mare em controla
no puc escapar-me.
Espera't estimada! No passis!
S'ha d'assecar,
per poder trobar-nos.
No puc més! Salto!
Trepitjo! I em trobo
al teu costat. T'abraço.
La mare em mira i somriu.
No passarà. No té pressa
per penjar-me.
l´Autor
13 Relats
15 Comentaris
14169 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Doncs fixa't ara en quina cosa més indigna em volies convertir. em volies fer sonar, feies veure que coneixies els meus forats, volies arrancar el cor del meu misteri, em volies fer sonar de la nota més baixa fins a la més alta del meu registre [...] ¿Et penses que jo sóc més fàcil de tocar que no pas aquesta flauta? Dona'm el nom de l'instrument que vulguis, però per més que em refreguis no em trauràs ni un so.HAMLET, III, 2