Ens han robat el carrer.

Un relat de: Annalls
Ens han robat el carrer, ens han robat la seguretat de la llar, hens han pres la llibertat i violat la nostra intimitat. Els d'aquí els d'allà, tan se val…L’autoritat els ho permet.
Que farem, continuarem porucs i espantats deixant els carrers vuits, regalarem la nit , la deixarem serva del perill, la nostra mediterrània nit , feta per fruir-la?
Els passeigs per espantar angoixes, tornar de la gresca estiuenca, sortir a espolsar les trenyines de l’estudiant a punt d'examen, tornar a casa sol, i si ets dona, risc afegit, necessitarem la companyia d'un home per que sens respecti.? Retrocedim a temps passats.
Quanta gent gran agredida consentirem ? Quantes violacions a les nostres filles ?
Quants comerciants hauran de morir ? Renunciarem a la tranquil·litat ?
Crec que es hora de dir PROU i recuperar el que es nostre.
Mes vigilància , lleis més dures, patrulles al carrer, gent no en falta la crisi els ha posat a l’atur.

Comentaris

  • Algú t'ha escoltat.[Ofensiu]
    rnbonet | 30-11-2013

    Dis-li-ho, per exemple als 'senyors de gris' amb la nova llei de 'seguretat ciutadana'. I sí, hi havia 'una certa inseguretat''... però s'han carregat també el nostre dret a "eixir al carrer" , quan veiem lleis injustes, quan ens "avassalllen des de dalt", quan ens nuguen de peus i mans per expressar certes llibertats...

    PS. 1.M'avance a la 'teua quinzena'. Si puc, et 'donaré la llanda' dia a dia. O siga, has calculat malament... més de 22, comptant els altres que s'hi afegeixen...
    2. La que t'acompanya a la foto, un 'cromo' de xiqueta. És la teua filla?

    Muacs! Bona quinzena i salut i rebolica!

  • crítica societat o societat en estat crític[Ofensiu]
    Eloi Miró | 09-05-2013 | Valoració: 10

    Crítica davant una societat que necessita un gran canvi... i per molts anys que passin sempre haurà de millorar. Per sort hi som nosaltres els sensibles que necessitem expressar-nos amb les lletres i d’alguna manera denunciar el que observem i patim.

    I lògicament ens hem de mobilitzar per no permetre que certes coses passin davant els nostres “nassos” i el que no podem fer es conformar-nos i reprimir la nostra veueta interior que ens demana a xiscles que fem alguna cosa...

    Pel que fa al teu comentari: Igual que tantes mares ... (la Celestina! Hahaha)

    Una abraçada


    Eloi

  • Tot plegat...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 24-03-2013

    Fa una mìca de ràbia. Jo també tinc aquesta sensació. Bé, jo i pràcticament tothom! Estic esperant que arribi una presa de la Bastilla catalana! He he he... Però no, no és per riure. I és que la situació és ben complicada. I tots aquells que han col·laborat a complicar-la són els que menys ho pateixen. I així és la vida...?

    I si se'ns passa la idea de sortir al carrer a reivindicar uns drets que, d'altra banda, són ben nostres, ens reben a cops, així que gairebé tenim les mans lligades.

    Però la gent ja està cansada. I el teu escrit n'és una bona mostra del que pensa la immensa majoria. Diuen que una paraula pot ferir més profundament que una espasa. I és una bona manera de començar!

    Abraçadotes.


    Salz.

  • la societat[Ofensiu]
    polpa d'aire | 21-03-2013

    i tots nosaltres fem fàstic.

    m'agradaria canviar el món.
    i crec que la literatura fa que en fem menys.

    gràcies per llegir-me i per regalar-nos trossets de tu amb els teus escrits! és tot un plaer!

    polpa

  • Annalls[Ofensiu]
    Gabriel M. | 20-03-2013

    Bona reflexió reivindicativa. El cas és que sempre ha estat igual, i cada vegada es va a pitjor, malgrat la modernitat, malgrat que tot s'actualitza, en principi per millorar, ha!!!! millorar.
    Una besada dolça.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Annalls

Annalls

77 Relats

540 Comentaris

54688 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.