Ens estimarem, ja ho veuràs

Vares marxar, per no tornar.
Si ho hagués sabut, no t’hauria deixat.
Confiant que tornaries,
No li vaig donar importància.

Si estiguéssim plegats
Et diria tot allò que no vaig saber dir-te.
T’explicaria tot allò que no vaig explicar-te.
I et besaria com ningú ho ha fet mai.

Conèixer-te i estimar-te,
Ha estat el millor que m’ha passat mai.
Si no haguessis marxat,
Ara estaríem plegats.

Rient o plorant, tan se val.
Estimant-nos o odiant-nos, què importa?

Sentir els teus llavis sobre els meus,
Sentir la teva mà acariciant-me.
Sentir el teu tacte, sentir la teva olor.
Sentir com em xiuxiueges:
T’estimo com no he estimat a ningú.

Anar a la platja, caminar de la mà.
Estirar-nos a la sorra,
Besar-nos com no ho hem fet mai.

Els teus llavis, els teus petons.
Les teves mans, les teves carícies.
Les teves mirades, els teus ulls.

Jo et necessito. Jo t’estimo.

Tu ets el Sol. Jo sóc la Lluna.
La vida ha fet que junts no puguem estar.
Però arribarà un dia que ens unirem,
I eclipsarem el món, per instants.

I és aleshores quan tothom s’adonarà,
De com ens arribem a estimar.
Brillarem tant,
Que ni a ulls nus podran mirar-nos.

Matins, tardes i nits.
Ho hem compartit tot.
I tot s’ha desfet.

Però un dia es refarà,
I aquell dia tothom sabrà,
Com ens arribem a estimar.

Apagaria el Sol amb un dit,
Atraparia la Lluna amb la mà.
Només per demostrar-te,
Com t’arribo a estimar.

Ens veig besant-nos.
Sense parlar, sense respirar.
Estimant-nos.

Et veig arribar.
Somrius com no ho has fet mai.
Et veig marxar.
Ploro com no ho he fet mai.

Quan serà? Demà, d’aquí un any?
No m’importa, però sé que arribarà.

Perquè el dia que ens tornem a trobar,
T’agafaré de la mà, per no deixar-te anar.