ENS ESTAN CREMANT L’EMPORDÀ!

Un cotxe torna a engegar,
el conductor ja ha reposat.
S’acaba la cigarreta,
i per la finestra encara oberta,
llença la burilla a l’aire.
Fa marxa enrere, no ve ningú.
S’incorpora a la carretera
i segueix el seu camí.
Portbou és allà mateix
bufa una forta tramuntana,
se’n emporta la burilla,
la fa voleiar a l’atzar.
El bosc entorna el paratge
la burilla cau a terra,
queda enganxada a la malesa
la seva punta encara crema.
No s’ha apagat bé del tot
encara fumeja i s’hi veu un punt vermell...
la tramuntana és molt forta,
la brossa s’aixeca aquí i allà,
però una, ja ve vermellosa,
fumeja amb força i en pren d’altres.
És va formant un cercle vermell,
un cercle cada cop més gran.
La tramuntana segueix bufant
bufa amb força i sense pietat.
El cercle de foc s’eixampla i s’eixampla
va prenent aquí i allà,
fum, cendra, foscor,
es va encenent el bosc,
el foc ho devora tot.
Les flames cremen amb força
masies, camps, bestiar,
arriba a cremar part de pobles.
Els bombers embogits no paren,
voluntaris d’aquí i d’allà.
Gent que perd la seva casa,
el seu patrimoni, tot el que té.
Quina esperança els hi queda?
es desesperen, la impotència els venç.
Gent que es crema, gent que perd la vida
ningú ho entén, no es pot explicar,
aquí i allà hi ha tristesa, desconsol, por...
El foc encara resisteix, no es pot donar per acabat.
Va ser així com es va iniciar?
vés a saber, tant li fa.
Però lo trist és que una mà humana
és qui ha cremat l’Empordà!

Gemma Matas