ENS EDUQUEN O ENS DOMESTIQUEN?

Un relat de: MCP
No es pot fer una bona filosofada sense saber que és el que filosofem. Com podem saber si el que ens fan es domesticar o educar? No es possible saber-ho, si no comprenem el significat exacte de les dues paraules claus. Segons el diccionari DIEC educar vol dir transmetre (a algú) coneixements, actituds, valors o formes de cultura, i per altre banda la paraula domesticar significa fer tractable a una persona. I doncs som educats o domesticats? Una pregunta difícil de respondre, però no per això menys pregunta.
Considero que la paraula domesticar no va lligada a l’esser humà, però si que es cert que no ens eduquen com es degut i es aquest fet el que ens fa qüestionar-nos si som domesticats o bé educats .
El gran error que comet l’educació és voler que tots siguem iguals. Aquest succés el podem comprovar ràpidament estant en una aula durant un període de treta minuts, podrem observar que dintre la gran diversitat de caràcters, hi distingirem gent més nerviosa o inquieta que de altre, i si una persona a 1r d’ESO no es pot estar quiet a la cadira durant més de dos minuts, quan arribi a 4t d’ESO, tot i seguir sent molt inquiet l’hauran ordenat milers de vagades que deixi de ser allò que sempre a estat.
Observant aquest fet podem pensar fàcilment que aquesta persona ha estat modificada durant aquest període que es la ESO, i que es per això que no ha estat educada si no domesticada. Es poden confondre els dos conceptes amb gran facilitat, però cal distingir la domesticació dels límits inculcats. Es per això que el meu pensar em porta a raonar que tot i que a vagades els límits vagin massa enllà, no deixen de ser límits que t’aporten un moldejament, creat per a tu mateix i no per a un tercer. Per tant crec que som educats i no domesticats.

Comentaris

  • No van aconseguir-ho[Ofensiu]
    Jam Malson | 11-10-2017

    Entre educar i domesticar, crec que l’escola té la voluntat d’educar. Ara bé, em sembla estrany que estant com estem en el període de la història humana on l’educació és més general, la societat, en canvi, no reflecteixi aquesta educació amb la qualitat que caldria esperar.

    És evident que alguna cosa no acaba d’anar prou bé. Continuem tenint classisme, racisme, xenofòbia, masclisme, feixisme, etc. I és que només amb l’educació a l’escola no n’hi ha prou. Hi ha altres factors tant o més importants que l’escola, com són la família, les amistats, etc.

    A mi, l’escola em va transmetre una sèrie de coneixements (si això vol dir educar) i també va voler domesticar-me. Fins i tot, als nou o deu anys, la professora em va lligar a la cadira amb una corda.

    Però no van aconseguir-ho (de domesticar-me, vull dir)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: