Ens despullarem d'antics hàbits.

Ens despullarem d'antics hàbits…



Ens despullarem d'antics hàbits,
que el passat ens empenyi endavant,
i no que l'ahir ens robi l'avui.
Serem tu i jo i el poema que escrivim.
No podem obrir les portes de totes les gàbies
i que els ocells tinguin ales de llibertat...

Els nostres llavis no seran vells camarades,
seran i són germinadors del pol·len de l'amor,
sembradors de carícies i la
tendresa de besar la tendresa.

Tu i jo som amics i coneguts,
i el vent de cadascú que ens és desconegut.
Hem tingut -i tenim- ulls i mans i cor
per anar més enllà, més enllà
de la platja de la superficialitat.
El temps se'ns ha fet pergamí d'arrugues,
se'ns ha fet poema, llàgrima, somriure,
carícia d'enyor, besada d'avui,
abraçada d'ara. Hem deixat
que el silenci fos silenci,
però que la paraula ens fes l'amor.
I esdevenim i som
entre silenci i paraula...



onatge