Enlaire

jo tant sols he anat una vegada en avió, vaig patir molt i la veritat llegint el que escrius entenc que em va faltar un altre punt de vista, jo em vaig quedar amb el meu canguelo, tu li poses poesia i bonica
gràcies

Hola Nurithy, acabo de llegir el teu comentari i m'ha picat la curiositat: me n'he vingut a llegir alguna coseta teva. I aquest Enlaire m'ha deixat molt bon regust de boca.

Fins fa un parell d'anys jo tampoc no havia pujat mai en un avió. I em feia certa recança, pujar-hi. Entre altres coses, perquè era un viatge d'unes quantes hores. Però va anar rodat! No se'm va acudir un text (que recordi) i menys encara tan elaborat com aquest.

Hi ha moltes metàfores ("l'autopista dels àngels" m'encanta, també les "madeixes platejades confeccionades de papellones crepusculars") i imatges bellíssimes ("l'antic mural carregat de vida", referint-te a la vista que gaudeixes des de tan enlaire). I això en tan poc espai... té mèrit, de debò. Perquè ja no és que el text sigui "només" correcte: és un text literari, una petita perla. M'ha agradat molt llegir-lo, de debò!

I també trobo molt encertat el final que has donat al text. Interrogants. Has donat el protagonisme a la ment, a la reflexió. Per tant, dues parts ben diferenciades i alhora ben conjugades: descripció del paisatge i dels elements i reflexió o fur intern.

D'aquí a poc he de tornar a pujar en un avió. I aquest Enlaire, n'estic segur, em vindrà a la memòria.

Una abraçada, gràcies pel teu comentari i encantat de conèixer-te (literàriament parlant, almenys!)

Salut,

Vicenç