Enguany, per Nadal, Kafola

Un relat de: Onofre
La Kafola



Avui he tingut la gran sort de provar la Kafola, quina joia, quina alegria. Sí, sí, kafola tal com sona i amb ka. Amb la Kafola he tornat als meus arrels, però que bona! Qui m-ho hauria pogut dir! Cada any i un cop per any, a la avançada, celebrem la festa de Nadal. Bé qui diu un cop a l'any diu un grapat de cops o un fart de cops, casi tants com cops s'han de donar al tió per a que sigui generós.

Així, doncs, i qui no, que fa un grapat d'anys que celebro el Nadal un innombrable cops cada any, vulgues que no. El dia del dinar amb els del treball: un dia amb els companys de la Unitat, un altre dia amb els col·legues de la Direcció. El dia de fer cagar el Tió amb els amics i el dia de fer-ho en i amb la família, el dia del comiat dels amics en motiu de les vacances de nadal... fins que arriba el Nadal de les majúscules, el de debò, i s'ha de celebrar Nadal encetant les barres de torrons i encenent el foc a terra i fer la pilota i carn d'olla i l'endemà presentar a taula els canalons i dinar amb els cunyats i als tres dies el dinar anual de nadal amb els amics de sempre per a poder quedar en anar a comprar els tiquets del cotilló de la nit també nadalenca de cap d'any a la qual, com qualsevol any, segueix el dinar de cap d'any tot esperant la màgica nit i el no menys màgic tortell de Reis per a completar l'empatx si al Tió li'n queden existències.

I encara no conto el Sant Nicolau de principis de desembre, que aquí a on visc jo és d'obligat compliment, ni la Santa Cecilia, ni la Santa Epifania de l'any entrant, car el meu Kefe, que és balkànic ortodox, també la imposa. Ni la de l'empresa tota, que per costum i decència celebrem ja ben entrat el gener, abans, però, de Sant Sebastià, que totes se les va emportar.

Dels abundosos àpats i de les exquisides begudes i menjades, per més esperades, res, ja fa anys, hi puc afegir cap any com a novetat. Enguany, però, finalment, s'ha produït la gran alegria, la sorpresa grossa: la Kafola. Sí, al bell mig de la taula del dinar a peu dret de la Unitat, envoltada d'heterogènis exemplars de formatges francesos, quiches d'Alsacia i de la Lorena, d'embotits alemanys, semblants als d'abans, de cerveses belgues i daneses, de forquilles plats i gots en aldarull, vins del Priorat i altres escumosos italians, dels patés empaquetats i altres ja retallats... al bell mig de tot aquest gran desori, dominava ella, educada i discreta, majestuosa... atenta, solida i ben sobrada, la Kafola.

Cada any cadascú hi portem, per tradició, una mostra exemplar o típica, per exòtica o per gormandissa del que de les nostres nacions n'és propi o característic. Pels anys que fa que ho fem, res ens sembla ja novador. Deu ser per això que ningú ha reparat, en la fresca ampolla de dos litres, en plàstic envasada i tapada, tota ben rodona; per més que ella era la més genuïna, estratègicament al mig situada, de negre líquid plena i d'etiqueta roja colorada, recent i alegre d'Eslovènia arribada: la Kafola.

***


--------------------------------

Onofre d'Entença

Comentaris

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-11-2011 | Valoració: 10

    Tens una imatge de la KAFOLA ?.

    Em refereixo naturalment a si té alguna mena d’envàs típic.

    Text i imatge - si la tens - en arxius separats per`po en un únic e.mail adreçat a tribuna@guimera.info

    Gràcies

  • I cada any, torna Nadal[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-10-2011 | Valoració: 10

    “Cada any i un cop per any, a la avançada, celebrem la festa de Nadal. Bé qui diu un cop a l'any diu un grapat de cops o un fart de cops, casi tants com cops s'han de donar al tió per a que sigui generós. Així, doncs, i qui no, que fa un grapat d'anys que celebro el Nadal un innombrable cops cada any, vulgues que no...”

    Un cop llegit aquest, el relat que generosament m’has ofert, i vista la temàtica, em sembla que el més adequat és correspondre amb un altre oferiment; si et ve de gust acceptar-ho, clica damunt les lletres de colors i hi accediràs directament: La millor oferta de l’any.

    Mercès pel teu primer contacte, Onofre, que m’ha permès descobrir-te i gaudir d’un text realment molt gustós... en més d’un sentit!
    T’envio una abraçada per celebrar la mútua descoberta,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Onofre

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37662 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.