Engany

Un relat de: crohnic

En un barri on predominaven les famílies desestructurades i les relacions efímeres, els meus dotze anys de matrimoni i les meves dues filles, de sis i deu anys respectivament, eren l'enveja de bona part dels veïns. Desgraciadament, aquell càlid divendres de març, tot va canviar.
Faltaven pocs minuts per les onze del matí i ja havia vomitat tres vegades. Alguna cosa m'havia fet mal, potser aquells canalons amb beixamel, que feia tants dies que rondaven per casa, i m'havia menjat amb fal·lera la nit anterior per sopar. Vaig comunicar al director de l'oficina en la qual treballava que marxava, atès que no m'aguantava dret i no em sentia capaç de seguir tres hores més davant la pantalla de l'ordinador. No m'hi va posar cap pega, al contrari, fins i tot es va oferir a acompanyar-me a casa, cosa que no vaig acceptar malgrat agrair-li profundament.
Acompanyat per clars símptomes d'esgotament, vaig arribar al meu domicili en el qual, a aquella hora, no hi havia ningú. Les nenes estaven a escola i la dona, a la botiga de roba que havíem muntat uns mesos abans. Després de buscar la clau i obrir el pany de l'entrada, me'n vaig anar de dret cap al llit per tal de descansar una mica. Vaig badar la porta de l'habitació, que romania un pam oberta, i, sense esperar-m'ho, vaig sorprendre a la meva dona amb una actitud difícil de justificar. Estava completament nua, excitada i desfogant-se sexualment amb un calb barbut que no havia vist mai. Em va caure el món a sobre. Tota la felicitat i l'amor de dotze anys, s'havien esfumat en un sospir.
Es van vestir apressadament i ella intentà disculpar-se, sense massa arguments, tot s'ha de dir. Jo no parava esment al que em deia, estava desolat. Em sentia traït, menyspreat, ridiculitzat, enganyat,... Vaig marxar capcot, plorant i sense saber cap on anar.
Durant aquella llarga nit de març, cap de les meves amants va poder ajudar-me a mitigar el dolor que m'havia causat aquell engany.


Comentaris

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • bon secret[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-10-2010

    i ben portat, el desenllaç fantàstic i ben trobat, et felicito i et desitjo sort en la teva participació.

    Ferran

  • M'agrada l'estil[Ofensiu]
    Vicent Terol | 23-10-2010

    M¡agrada l'estil: senzill, clar i directe. Bon desenllaç, a més a més.

  • Bon relat![Ofensiu]
    brins | 23-10-2010

    Un engany... potser justificat!

    Mol bon relat, crohnic; una introducció perfecta que ens condueix a un nus sorprenent i a un final encara més inesperat. Molt bé!


    Pilar

l´Autor

crohnic

43 Relats

273 Comentaris

191776 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!