ENGALANO

Crec puc precisar,
la fal•lera fervent d’enregistrar idees
i el nu sentiment, mut, embolcallar.

Mirant de mudar
el turment a gresca, n’he fet la rebeca
amb que el teu tors bru, moixí preservar.

La cintura abrigo en lírica seda:
paraules en clau i dites suau,
al cau de la galta.

Gronxant-me cadent en natges en flama,
que ensenyen pavana i giren a calma
el temor roent.

I rondo a la llum
del pou dels teus ulls,
si de mi els bocins amb cura reculls.