Enfrontar el nostre mirall

Un relat de: A Bruch
A l’estiu teníem dies molt llargs que passàvem al carrer omplint el temps amb tota mena de jocs. Sovint jugàvem a futbol, o a indis i soldats, emulàvem les aventures del cinema del diumenge. Tots teníem preferències: jo vaig amb tal, faré d’això o d’allò. Sempre hi havia qui reclamava el paper de capità o gran cap indi, però a la fi, d’una o altra manera, ens posàvem d’acord, sinó, no hi havia joc.
Al capvespre ens retiràvem, i havíem perdut o guanyat, i ens enfadàvem: has fet trampa, allò era penal. La traveta i la mort incruenta, o no tant, en la batalla heroica contra l’eventual enemic també formaven part del joc. L’endemà hi tornàvem, les ganes de tornar-hi quasi sempre feien oblidar els genolls pelats, els litigis, l’ofensa, el lideratge negat. Teníem tot el nou dia.
En adquirir responsabilitats i compromisos, cada cop més i més indefugibles, els propis de la gent adulta i equilibrada, el món esdevenia més complex i imprevisible. La por a enfrontar-lo sol i al rebuig anava forjant l’afiliació cega al meu bàndol. Els enfrontaments sovintegen més i ja no oblidem l’orgull ferit, fins, sense saber com, trobar-nos en batalles menys i menys incruentes, més impersonals i més i més dels altres. En benefici de tots ens diuen.
Parem! Donem-nos una treva. Què m’ha portat fins aquí?, qui m’hi ha portat? Sí, entre tots ens hi han portat, però ha estat molt còmode deixar-nos anar, no demanar-nos sempre el perquè i enfrontar la tria. Els perquè no formulats se’ns tornen el mirall que dibuixa una figura que no ens acaba d’agradar, ens fa por fixar-nos-hi amb detall i el neguem o trobem l’excusa per ajornar l’esforç. El primer pas per vestir ponts amb l’enemic: trobar el coratge per enfrontar el mirall.
Enfrontar el nostre mirall.
......
Què fàcil el discurs, que difícil la congruència.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer