ENFONSAT

Un relat de: Edgar
ENFONSAT

- On vas? No t’amaguis al bosc, no ens tinguis por – cridava en Josep.
- Vine amb nosaltres que et farem un home de veritat i no el marieta que ets ara. – li etzibava el Sergi.
En Narcís s’allunyà de l’Institut i es va endinsar, per coneguts camins, en un bosc espès que l’acollí. Quan va arribar al llac d’aigües cristallines on sovint hi anava, s’assegué i començà a rumiar les seves tristes cabòries.
Capgròs, gripau, Dumbo i altres menys innocents eren alguns dels qualificatius que els seus companys de classe li escopien des que era petit.
“Hauria d’haver plantat cara a aquells dos pinxos. – pensava - Però sóc covard i visc acomplexat i atemorit. I tanmateix admiro en Sergi per l’èxit que té amb les noies i pel seu ascendent sobre els nois.”
La seva autocompassió el deprimia profundament i sovint plorava pel seu destí. Només al bosc s’evadia i la contemplació de la naturalesa el relaxava.
Al cap d’una estona es va estirar a la vora del llac, de boca terrosa, i es va emmirallar en l‘aigua on es reflectia la seva cara. La aparença va canviar i es transformà en un rostre molt bell. Aquesta imatge va provocar la seva curiositat i intentà veure el cos que li corresponia. Es despullà, es submergí i va veure un cos atlètic, com el del Sergi, que de seguida es va diluir. Havia estat un miratge.
Assegut a la riba del llac en Narcís va ser conscient de que mai no tindria ni una cara ni un cos com aquells que acabava de veure i que tampoc el seu caràcter canviaria. Angoixat, es llençà a l’aigua i es deixà anar.
Deia el mite grec que l’efebus Narcís va morir, contemplant-se en les aigües d’un llac, per estimar-se només a si mateix. El nostre Narcís, al contrari, va morir per no estimar-se gens i no sentir-se estimat.
I els bells narcisos que van sorgir a la riba del llac en el cas del jove grec, van ser substituïts per plantes llenyoses amb espines en el del nostre desgraciat jove. També després de la mort la Naturalesa el va castigar.

Comentaris

  • Tocat i enfonsat[Ofensiu]

    Un bon retrat, trist i certer, d' uns fets que sovintegen, mentre es mira cap a una altre banda. Hi han adolescències doloroses,certament.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: