Enemics

Enemics

El cansament extrem,
l’extenuació,
els nervis,
l’ànsia
i els ansiolítics,
que em fonen,
les preguntes sense resposta,
els records
que es difuminen
i perden el sentit,
les certeses que es trenquen,
l’alcohol
que encongeix el meu còrtex cerebral
i em tornà reptilià,
el rancor que vol esclatar dins meu,
la desconfiança que ha arrelat en tot i tots,
les ganes d’estar, d’estimar
que s’estavellen contra una cariàtide,
la pressió per poder fer-ho tot bé i a temps
i per no defraudar a uns models perfectes,
la son i els malsons,
la falta d’empatia, que creix al món,
el retorn a un lloc que ja no existeix,
les meves contradiccions i renuncies,
els meus errors i les teves ferides,
les llàgrimes dels meus
i el tornar cada nit a un llit buit,
on s’acumulen els somnis
i els projectes no realitzats
amb lluites heretades
que no sé si tindré força per portar endavant.
Massa enemics i cap arma més
que les meves paraules
que no arriben enlloc
i que no importen a gaires.