Enemics

El cansament extrem,
l’extenuació,
els nervis,
l’ànsia i els ansiolítics, que em fonen,
les preguntes sense resposta,
els records que es difuminen i perden el sentit,
les certeses que es trenquen,
l’alcohol que encongeix el meu còrtex cerebral i em torna visceral,
el rancor que vol esclatar dins meu,
la desconfiança que ha arrelat en tot i tots,
les ganes d’estimar que s’estavellen contra una cariàtide,
la pressió per poder fer-ho tot bé i a temps
i per no defraudar a uns models perfectes,
la son, l’insomni i els malsons,
la falta d’empatia que creix al món,
el retorn a un lloc que ja no existeix,
les meves contradiccions i renuncies,
els meus errors i les teves ferides,
les llàgrimes dels meus,
i el tornar cada nit a un llit buit,
on s’acumulen somnis, projectes no realitzats i lluites heretades
que no crec que tingui força per portar endavant.
Massa enemics i cap arma més que les meves paraules
que no arriben enlloc
i que no importen a gaires.