Endevina'm

Ets l’oxigen d’un relat
el ciment entre dues paraules
la llum d’una bengala en la foscor
l’essència de l’obra d’art més perfecta.

Tens la força d’un Instint,
I la màgia d’un Instrument
l’espera d’una nit d’insomni,
la intriga d’un eclipsi de lluna.

Embruixes tots els qui et coneixen
I els portes pel camí de la bogeria
Et busquen i tu t’amagues
I quan desisteixen els trobes.

Hi ets i no hi ets, tan ràpid com vens te’n vas
Hi ets i no hi ets, buscant sempre amagatalls
Entre llavis, constel•lacions, perfums, tempestes,
cargolines, pupiles, trons, sang, fulles seques.

Ets i no ets, ho ets tot i tanmateix no ets res
Tan insuperable i a la vegada insignificant.
Ets tot aquest poema, vers a vers, mot a mot
No seràs aquí un cop delati el teu nom, inpiració.