Endevinalla sense palla?

Un relat de: Lluís Pagès

En Sigmund ha acceptat la invitació, el text de la qual rememora mentre truca a la porta de Frau Grossenbusen, famosa en els cercles de Viena pels seus salons alternatius a les ràncies vetllades de la cultura més ortodoxa: "La senyora de Grossenbusen el convida personalment a passar una tarda diferent dedicada al poder de la ment per endevinar el futur. Estaria encantada de que s'unís al selecte grupet de mèdiums, endevins i visionaris que ens explicaran els darrers avenços en la matèria." Si bé no és la seva especialitat, creu que una mica d'aire intel·lectual renovador li anirà bé després de masses sessions de psicoanàlisi.
- Sigmund, quina alegria de veure'l! Sabia que no em fallaria! Perkins, si us plau, agafi l'abric del senyor - atracalla l'amfitriona sense marge per a la resposta. El majordom obeeix en silenci amb aquella flegma que el caracteritza, com no pot ser d'altra manera tractant-se d'un anglès redestil·lat. La mestressa segueix amb el seu arxiconegut monòleg imparable: - No he tingut temps d'avisar-lo, em sap greu, però hem hagut d'ajornar en una hora la convocatòria de la trobada perquè en Fassman, el famós endeví, ha perdut el seu tren en oblidar on carai havia desat el bitllet per casa seva.
- Caram, tractant-se d'un endeví, no diu gaire a favor seu... - comenta de manera poc audible el convidat, una mica contrariat per la manca de puntualitat de la resta de personalitats.
- Però no hi fa res, Sigmund, que ja ens acompanyen la marquesa de Senkrechtgrinsen i la duquesa de Sadomasoch per a matar l'estoneta, oi que sí, benvolgudes amigues? - ni elles plegades són capaces d'aturar la xerrameca desfermada de la seva amiga. - Per què no juguem a les endevinalles? No trobeu que seria una excel·lent manera de començar la vetllada sobre com encertar el futur? Va, proposo que sigui en Sigmund qui ens faci una demostració de les seves facultats premonitòries, què us sembla, estimat?
- Bé, jo, per la meva banda, no sé si... - dubta perquè sap de bona font que el subconscient juga sovint molt males passades quan es tracta de respondre el primer que et passa pel magí.
- Perfecte! Si no us fa res, ens reunirem un moment les tres i de seguida us presentem el primer repte.
Sense que la víctima propiciatòria tingui la més mínima opció per a replicar, les tres dames es retiren a deliberar en un angle del fastuós saló, sota una làmpada d'aranya de valor incalculable. Xiuxiuegen i riuen com unes alegres comares xafarderes.
- M'han dit que està treballant en un estudi sobre la psicologia dels escacs: que si la figura del rei té implicacions fàl·liques, que si el jugador en realitat està lluitant contra el seu pare, i tota la pesca, ja m'enteneu... - engega la marquesa de Senkrechtgrinsen.
- Ah, doncs per què no li posem endevinalles sobre les peces dels escacs? - proposa la duquesa de Sadomasoch.
- Sí, sí, exacte, i si comencem per la torre, què us sembla? - remata Frau Grossenbusen. - Després seguim amb el peó i acabem amb la més important sobre el tauler, la figura del rei, d'acord? Empesquem-nos paraules capcioses per a les peces triades i endavant amb la diversió!.
Uns moments després, s'acosten a en Sigmund, que ja comença a suar abans d'hora, i li espeten sense anestèsia llur definició sui generis de la torre:
- Va, Sigmund, aquí va la primera endevinalla: tinc forma cil·líndrica i, a mesura que ens engresquem en el joc, et puc donar moltes satisfaccions si em bellugues endavant i endarrera!
- Ja ho tinc! És una polla! - respon prest sense rumiar-s'ho. Ha estat un exabrupte més propi d'un vell carcamal que no pas d'un dels caps més preclars de la ciutat, amb efectes devastadors en l'audiència, ben bé com si hagués esclatat una gran llufa enmig del recolliment interior col·lectiu quan s'escolta el piano de Satie.
- Per l'amor de Déu, quina grolleria! Això és inadmissible! Perkins, l'abric del senyor, si us plau, que ens deixa ara mateix! - salta la marquesa de Senkrechtgrinsen, vermella com un tomàquet de tan irada. L'aristocràcia pot trobar justificació a qualsevol delicte de sang, però les paraules malsonants són, sense excepció, del tot inacceptables. Les seves amigues, més permissives, no poden amagar un somriure burleta. En Perkins, per descomptat, es belluga calmós i apàtic, sabedor que es troba enmig d'una tempesta en un vas d'aigua.
- Perdoneu-me, estimades senyores, ha estat un lapsus linguae provocat per un excés de feina. Us prego que em deixeu tornar al joc, no tornarà a passar - suplica en adonar-se de la monumental ficada de pota.
- D'acord, acceptem la seva disculpa i li proposem la segona endevinalla - s'afanya a tancar l'episodi l'amfitriona mentre s'esforça en recordar la definició del peó - Sóc la més petita de totes, però si em mimes i em vas empenyent sempre endavant i ben amunt, aleshores assoliré el vuitè cel, on creixeré i et conduiré al clímax convertint-me en una cosa molt més grossa i poderosa.
- Senyores, això torna a ser una polla! - respon sense miraments. I així que ho ha dit es posa granat com un pebrot, conscient de la seva desafortunada sortida de to. Ja l'havia advertit el seu psicoanalista de que el seu subconscient era especialment traïdor quan es tractava de ser sincer.
- Perkins! L'abric del senyor! Això ja passa de taca d'oli! Com gosa reincidir en la mateixa marranada? - Qui s'exalta ara és la duquesa de Sadomasoch, entre escandalitzada i divertida alhora, però que no vol perdre l'amistat de la senyora marquesa per les procaces declaracions d'un xitxarel·lo incapaç de treure's les calces del cap. En Perkins, hieràtic, ni somriu, ni es mou, savi coneixedor de la feble condició humana.
- Estic desolat, Frau Grossenbusen... No ho entenc, la veritat, proposo que prosseguim i que passeu per alt aquesta ignominiosa errada, no es tornarà a repetir, ho prometo - intenta justificar-se en Sigmund donant-se per la pell per intentar salvar una situació cada cop més embolicada. Si del que es tracta és d'endevinar el futur, el d'aquesta trobada comença a agafar un color negre, negríssim.
- Molt bé, doncs aquí teniu la tercera - talla en sec per a passar pàgina l'organitzadora d'una vetllada que s'enrareix fins i tot abans de començar. És el torn de la figura del rei - Mentre em mantinc erecte i amb el meu cap entre els teus dits, gaudeixes del meu comandament, però així que perdo la verticalitat i m'inclino cap endavant, tot s'ha acabat. Què sóc?
- Perkins, el meu abric! Això sí que és una polla com una olla, aquí, a la Xina i a Madagascar! - sentencia en Sigmund, convençut de que, si bé el seu cervell és recargolat, tendenciós, tocacampanes, obscè i propi del sàtir més excitat, el d'aquelles dones ho és molt, però que molt més. En Perkins s'inclina lleugerament endavant, a la japonesa, afegint més equívocs al tema: està intentant dissimular la reacció fisiològica natural a tanta referència al membre viril (és anglès, no ho oblidem)? o bé està homenatjant en Sigmund perquè per fi algú li ha fet passar una estona excepcionalment estrafolària en la seva grisa i trista existència?.

llpages


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

161 Relats

225 Comentaris

172035 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.