Cercador
Endavant!
Un relat de: Joan ColomVinga, que ja n'hi ha prou de mirar-se el melic! Deixa d'evocar records que no porten enlloc; deixa ja d'especular sobre allò que pot passar d'aquí a dos mesos; sigues una mica més condescendent amb tu mateix i viu el present sense por. S'ha acabat el bròquil: endavant!
El conductor de l'autobús no hi va poder fer res: aquell home que esperava a creuar pel pas de vianants, palplantat i capcot, va saltar a la calçada sobtadament i sense alçar la mirada.
Comentaris
-
Resposta:[Ofensiu]Joan Colom | 13-09-2017
Quan en la meva primera resposta a "plomadacer" (21-08-2017) feia esment de l'adoctrinament catòlic era per referir-me al nostre entorn cultural més immediat, però la meva al·lusió podia estrendre's perfectament a totes les altres esglèsies cristianes: ortodoxes, reformades i unificades, excloents o sincrètiques; no tinc preferències quant a l'aversió que personalment em produeixen les expressions religioses sotmeses a una autoritat terrenal amb l'exclusiva de legitimar-ne la interpretació. En aquest sentit, el relat el vaig concebre al marge de visions transcendents, però el lector sempre és lliure de descobrir-ne aspectes inèdits: l'Umberto Eco ja parlava d'això en la seva "Opera Aperta" de 1962.
-
M'ha fer riure molt: tràgic i còmic alhora.[Ofensiu]iong txon | 12-09-2017
Puc comentar aquest relat tan divertit i tan inquietant un altre dia potser. Sobre els comentaris anteriors que acabo de llegir sento la necessitat de compartir la meva comprensió sobre la llei d'indemnització o la llei del karma que, si no m'estic fent un embolic, són dos noms per una mateixa idea.
Sobre el significat del mite dels primer capítol del Gènesi hi ha moltes interpretacions possibles i jo personalment em quedo amb la del llibre dels Principis Divins (trobareu algun enllaç a la meva bio i, de fet en algun dels meus propis assajos s'endevina el que en penso) Tampoc és cosa d'explaiar-me en aquest comentari, només dir que en la meva opinió, encara que és una cosa una mica enganyosa, en el fet que tots naixem "culpables" rau la nostra dignitat més essencial com a persona. Tothom, sense excepció, porta el feix de la seva indemnització, la del pecat original, la col·lectiva, la heretada i la que cadascú ens anem guanyant, com millor sap i pot. I és realment una cosa digna de respecte i de tota consideració. -
Molt dur![Ofensiu]Swoojh | 12-09-2017
Buff, que dur no?
Implacable amb el personatge del relat. Potser tenia alguna raó per abandonar-se...
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.
- L'Smart Fortwo fantasma.
- Quina vida aquella! [temps real de lectura: 2 minuts]