Endavant!

Un relat de: Joan Colom
Ostres, ja hi som!: vermell. Però para ja de queixar-te, que objectivament ets un privilegiat. Vergonya t'hauria de donar, quan moltes persones a l'atur i fins i tot moltes famílies firmarien per ingressar mensualment la meitat de la teva pensió. Que ningú no et fa cas?: ¿què esperaves, doncs, si mai no has cregut en la família, si sempre has anat a la teva? Ara ja és massa tard per rectificar i fer com que t'interesses pels demés; ningú no vol perdre el temps amb un avi sense néts ni sense amics de la seva edat. I ves pensant què decidiràs, si la colonoscòpia que t'han de fer a l'octubre no dóna resultats tan acceptables com les d'altres vegades. I, si els dóna, ¿quan trigarà a esdevenir incapacitant aquesta ciàtica que et turmenta cada dia més i apareix quan menys t'ho esperes? La culpa és ben bé teva, perquè fa divuit-anys, quan et van diagnosticar artrosi de columna i dues hèrnies discals, ja et van avisar que això de caminar estava molt bé però que necessitaves algun tipus d'exercici més complet i que enfortís la musculatura de l'esquena. Tothom et recorda que tens una piscina municipal a cinc minuts de casa, on podries nedar o apuntar-te en un curset d'aquagym. I tu, com sempre, dius que sí i agraeixes el suggeriment, però res de res: a perdre el temps amb l'ordinador.

Vinga, que ja n'hi ha prou de mirar-se el melic! Deixa d'evocar records que no porten enlloc; deixa ja d'especular sobre allò que pot passar d'aquí a dos mesos; sigues una mica més condescendent amb tu mateix i viu el present sense por. S'ha acabat el bròquil: endavant!

El conductor de l'autobús no hi va poder fer res: aquell home que esperava a creuar pel pas de vianants, palplantat i capcot, va saltar a la calçada sobtadament i sense alçar la mirada.

Comentaris

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 13-09-2017

    Quan en la meva primera resposta a "plomadacer" (21-08-2017) feia esment de l'adoctrinament catòlic era per referir-me al nostre entorn cultural més immediat, però la meva al·lusió podia estrendre's perfectament a totes les altres esglèsies cristianes: ortodoxes, reformades i unificades, excloents o sincrètiques; no tinc preferències quant a l'aversió que personalment em produeixen les expressions religioses sotmeses a una autoritat terrenal amb l'exclusiva de legitimar-ne la interpretació. En aquest sentit, el relat el vaig concebre al marge de visions transcendents, però el lector sempre és lliure de descobrir-ne aspectes inèdits: l'Umberto Eco ja parlava d'això en la seva "Opera Aperta" de 1962.

  • M'ha fer riure molt: tràgic i còmic alhora.[Ofensiu]
    iong txon | 12-09-2017

    Puc comentar aquest relat tan divertit i tan inquietant un altre dia potser. Sobre els comentaris anteriors que acabo de llegir sento la necessitat de compartir la meva comprensió sobre la llei d'indemnització o la llei del karma que, si no m'estic fent un embolic, són dos noms per una mateixa idea.

    Sobre el significat del mite dels primer capítol del Gènesi hi ha moltes interpretacions possibles i jo personalment em quedo amb la del llibre dels Principis Divins (trobareu algun enllaç a la meva bio i, de fet en algun dels meus propis assajos s'endevina el que en penso) Tampoc és cosa d'explaiar-me en aquest comentari, només dir que en la meva opinió, encara que és una cosa una mica enganyosa, en el fet que tots naixem "culpables" rau la nostra dignitat més essencial com a persona. Tothom, sense excepció, porta el feix de la seva indemnització, la del pecat original, la col·lectiva, la heretada i la que cadascú ens anem guanyant, com millor sap i pot. I és realment una cosa digna de respecte i de tota consideració.

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 12-09-2017

    És que la vida és dura.
    I, a sobre, aquelles vacuïtats, tan de moda, de ser positiu o de ser un mateix, poden jugar males passades: el que és optimista de mena té certament un do, però aquells que som de la "confraria del got mig buit" correm el perill de no trobar la mida justa quan volem superar tendències arrelades.

  • Molt dur![Ofensiu]
    Swoojh | 12-09-2017

    Buff, que dur no?
    Implacable amb el personatge del relat. Potser tenia alguna raó per abandonar-se...

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 22-08-2017

    De res. Reflexionar és saludable, sempre que no representi una autoflagel·lació com la del personatge del relat.

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 22-08-2017

    De res. Reflexionar és saludable, sempre que no representi una autoflagel·lació com la del personatge del relat.

  • complex i senzill alhora[Ofensiu]
    plomadacer | 21-08-2017

    Moltes gràcies per l'aclariment. Encara fa reflexionar més del que em pensava doncs...!

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-08-2017

    Doncs em sembla que, si ho has entès així, no em mereixo el 9 que m'has atorgat generosament, perquè en certa manera volia suggerir just el contrari:

    En el primer paràgraf, el protagonista probablement ja venia barrinant quan, en anar a travessar un carrer pel pas de vianants, es troba amb el semàfor en vermell. Mentre espera que canvii a verd, segueix el seu discurs, cada vegada més negatiu. Entre la gent de la meva generació, aquest perfil és prou abundant: l'adoctrinament catòlic començava amb allò que tots naixíem amb el pecat original, és a dir, culpables, i certa militància d'esquerres tenia sempre a punt la comminació a "fer autocrítica" per neutralitzar tot intent de discutir el dogma o l'autoritat jeràrquica. Si en això hi afegim que el bon home potser té tendències depressives, no ha d'estranyar el que pensa, perquè segurament va pel món amb l'autoestima per terra.

    Tot i així, en un desesperat intent de tallar aquest cercle viciós d'autodesqualificacions, adoptar una actitud positiva i anar per feina, descrit en el segon paràgraf, és tanta l'energia que hi posa que, sense adonar-se que el semàfor segueix en vermell, les cames se li posen en marxa com obeint una ordre (endavant!) que, de moment, únicament havia formulat metafòricament.

    En el tercer paràgraf, l'única moralitat que posa en evidència el tràgic desenllaç és que, més enllà d'encomanar-se a Déu o al Diable, no s'hi val a badar.

  • reflexió[Ofensiu]
    plomadacer | 20-08-2017 | Valoració: 9

    Un relat per a fer reflexionar: les crítiques, quan no són constructives, fan mal a tothom. Almenys així ho entès jo...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: