Endavant sense tu...

Quatre paraules escollides a l'atzar era tot el que sabia de tu..ben mirat, no em calia res més.
Oblidar..existeix paraula més crua? Més feixuga? Més plena d'indecisió, incertitud, patiment i enyorança? No ho crec...Silencis compartits mirades penetrants, somriures sincers capaços de moure el món, tot el que m'has mostrat, tot el que t'he estimat..quedarà reduït a cendres que arrossegarà el vent; però, abans de desaparèixer, un gra es colarà dins meu i es clavarà fermament al meu cor; serà la imatge de la teva mirada, una mirada que un dia va ser meva però que ara li dediques a ella sense vacil·lar...És el final, ja no hi ha res a fer..Per acabar diré unes paraules des del cor, aquestes paraules les portaré sempre dins meu, aquestes paraules són: sempre et recordaré...Sigues feliç...