Encoratjament al mestre (a l'amic Casals)

Estimat mestre:

Un vent gèlid vingut del mateix Hades ha glaçat i trasbalsat la nostra pàgina. Però més gèlid ha estat llegir del teu possible comiat de Relats en català.

Sé que hi ha etapes en la vida, sé que cal superar-les, després de viure-les i gaudir-les, i marcar-se nous horitzons. És un fet natural en nosaltres evolucionar i canviar, nous reptes a endegar, noves il·lusions per a experimentar.

En motiu dels meus sonets (14 en total) dedicats a tu, em vas preguntar el perquè de tanta dedicatòria cap a tu. És senzill: admiració, amic Casals, admiració i només això. Admiro el teu llenguatge, els teus versos, les teves imatges. No cal saber més de tu, els teus versos són clars i parlen de tu excepcionalment. Però volia oferir el poc que tinc per a oferir-te per a que tinguessis constància de la meva admiració cap a tu: la meva poesia. A part dels comentaris.

Tornant al vent gèlid, sé amb quin ànim queda l'estima pròpia en rebre un comentari destructiu i una valoració més que baixa i injusta. Personalment ja he tingut diverses ocasions de rebre'n. I tinc constància que no sóc l'única persona que ha sofert aquesta actuació: aquest darrer cop gypsy (la víctima que, admirablement, més enrenou ha provocat), Unaquimera, un servidor, i de ben segur que d'altres relataires que, per falta de temps per part meva, no sabré trobar entre els "escollits" d'aquest lector anònim.

He de confessar que el primer pensament va ser abandonar la publicació de versos o de relats en la pàgina. Però, per què omplir de satisfacció aquest personatge mediocre i envejós del talent o la facilitat de paraula dels altres? Per què enfonsar-se i rendir-se abans de combatre? Hem de permetre a aquesta ànima revessa que dibuixi una rialla de victòria?

La meva resposta va ser que no i des d'aquestes línies vull encoratjar-te a seguir endavant, amb nosaltres, les persones que valorem la qualitat i el bon gust, que estimem la literatura i la llengua catalana, que tenim una educació i un respecte cap a les altres persones.

Aquestes línies són dedicades a la teva poesia, amic Casals, als teus versos i per a esperonar el teu valor per a enfrontar-te contra la gelor de la falsedat i de la covardia. No entris en el joc del silenci, així és com permets el trepig, la submissió i la irreverència. Signo aquestes paraules per a recuperar les teves paraules, trameto aquestes línies per a tenir notícies del nostre amic Casals amb promptitud, per a saber quantes persones són valentes per a recolzar aquest escrit.

Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble (amb limitacions també)