Encontre amb David

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
ENCONTRE AMB DAVID


La concurrència a la plaça de la Senyoria i els comentaris al meu entorn em distreien de contemplar a plaer l’escultura de David.
Era el primer cop que la veia de veritat; vull dir al natural, en marbre.
La curiositat em va empènyer a acostar-m’hi per apreciar-ne els detalls que havia memoritzat a les fotografies que havia vist. El pedestal era tan a prop, que em vaig veure obligada a mirar enlaire posant cara de babaua, com tothom que ho fa.
Amidant a cop d’ull la mà dreta de la figura, que segons alguns entesos sobrepassa la proporció adequada, els ulls em van lliscar cap al sexe de la figura, que quedava més o menys a la mateixa alçada de la mà. M’hi vaig quedar encantada valorant cada plec i rugositat i més no tenint, com és el cas, cap extens mostrari per comparar.
Estava calibrant la peça en la intimitat del meu pensament, quan vaig sentir una melodiosa veu d’home per damunt de l’espatlla: “Ciao signorina, sono Davide e la vedo interessata. Vorrebbe vedere l’autentico Davide a portata di mano?”
Sense entendre’l massa bé, però, vaig enrogir com un tomàquet sabent-me enxampada en l’innocent lascívia. Em vaig girar d’una revolada per enfrontar-me a l’intrús, però la ràbia se’m va fondre quan vaig veure que la veu era la d’un vell guia turístic que lluïa una placa d’acreditació penjada al coll amb una cinta tricolor de la bandera italiana.
El guia, emprant la típica facècia dels italians, va explicar-me sense immutar-se davant la reprovació dels meus ulls, que el seu cosí era vigilant de la Galeria de la Acadèmia que, com jo deuria saber, era on s’exposava l’autèntic David, el de Miquel Àngel i... (seguí bla-bla-bla, en una barreja de castellà-italià que hipnotitzava)... si hi anàvem plegats no hauria de fer cua ni res, i no sé quantes coses més.
Tot plegat ho va dir amb tanta gràcia, que vaig acceptar l’oferiment (si bé per menys diners dels que em demanava d’entrada) i potser també per fer-me perdonar haver-lo pres per un assetjador.

MOSTELA

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: