Cercador
Encendré espelmes.
Un relat de: onatge- Compartir:
Encendré espelmes.
Encendré espelmes d'argent,
que no s'endugui les flames el vent.
Que el mar sigui camí d'apropament,
t'esperaré a les roques, el port del món.
Veuràs la paraula com un estel al vent,
només tu, en reconeixeràs l'accent.
Hauré passat tempestes i pluges,
és el tribut de viure amb el temps.
Naixem de la foscor,
i és quan morim que hi veiem clar.
La teva paraula com un pom de flors,
en gerro amb aigua de lluna.
Una vida de tots colors.
M'he fet amic d'una gavina,
ara volem més enllà del far.
Les nits tenen l'esperit d'un
dia de sol, és temps de forjar.
Paraules solitàries a la recerca del mot.
Una tassa de cafè, a la taula del mar.
Amb els peus a la sorra
dansaré l'espera de dia i nit.
Fins que l'abraçada
ens dugui a bon port.
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394305 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com