Encara Tinc Gana...

NO puc descontrolar-me, al menys no aquí ni davant aquesta gent... potser que prengui alguna cosa fresqueta!
Li faig una senyal al cambrer i ve, amb un somriure als llavis... aiaiai, si sabés el que estic pensant i el paper que li assigno! però en lloc de dir-li:
- Et follaria ara mateix, noi!
li dic:
- Un altre granissat, si us plau!
i ell, en lloc de contestar-me:
- Millor a dins, que ho podrem fer més a gust!
que és el que magradaria més sentir ara mateix, em fa:
- De seguida!
que ara que ho penso, tampoc està malament com a resposta a la meva situació imaginària, ja que si fos així voldria dir que accepta i que està disposat!
Amb aquestes dues paraules, jo tindria prou per aixecar-me i tirar cap dins, ja que tampoc és cosa de donar un espectacle gratuït i escandalós a la terrassa... o si?... no, ara mateix no, decididament. Entraria jo i em seguiria ell, i un cop al mig del local, em giraria, mel miraria fixament i li diria una sola paraula:
- on?
Aquí hi ha varies possibilitats, és clar, però m'inclino per suposar que en algun lloc hi ha un magatzem o un traster o... jo que sé! Ja veig com m'agafa de la mà, m'arrossega sense cap resistència per part meva, em fa entrar i, només tancar la porta em diu un altre mot solitari:
- aquí...
que suposa que m'ofereix la iniciativa i que no pensa resistir-se, així és que, per a què allargar-se més? M'apropo, l'arrambo contra la paret, o contra el darrera de la porta, i li xiuxiuejo a l'orella:
- estic molt i molt calenta, tinc molta i molta gana...
i ell, imitant-me, em murmura:
- menja'm...
Com que té la boca a l'altura de la meva orella, només em cal girar-me un xic de res per menjar-li la boca, xuclar-li els llavis, llepar-li les dents, passejar la meva boca per dins la seva, el necessari per fer-me amb el seu sabor, que imagino de cafè amarg amb un toc lleuger de tabac; quan ja l'he degustat, em desvio cap a l'orella i li omplo de la meva saliva i a continuació li xuclo tota; segur que s'esborrona, li agradi o no, i llavors em dirigeixo a l'altra: quan ell es pensa que ja sap el que li espera, aquest cop el mossego! Reacciona amb un petit esgarip, però no s'aparta i això m'agrada perquè vol dir que aguanta el joc i que aposta fort..., llavors, li trec la camisa de dins els pantalons i li pujo deixant els mugrons al descobert i llepant-li ara un, ara l'altre, deixant un rastre humit entre els dos i després cap avall, cap al melic... i allà torno a mossegar tota la vora arrodonida... No dubto ni per un moment que els pantalons tenen relleu i un botó costa ben poc de desfer, però... tampoc és que ho hagi de fer tot jo! Li passo la mà per damunt, provocant-ho més i després m'aparto, em trec la samarreta, em desfaig el sujetador i amb els pits en l'aire, li deixo anar:
- tu no tens gens de gana?
Oh, sí, m'agrada sorprendre'l amb un canvi de ritme...
- algo més?
em pregunta i jo penso QUÈ?? Clar que sí! Moltes coses més! Si no s'ha posat encara... AHHH, és el granissat!!
Dura realitat: M'ha portat el got i ara espera, em mira, somriu i jo me'l miro amb cara de tonta i de no ser aquí sino allí dintre...
- estàs servida?
Aggg! No, és clar que no, però NO puc descontrolar-me, al menys no aquí... potser que prengui alguna cosa fresqueta.... o que em decideixi!!