Encara sento amor, amor

Un relat de: Xunxi

Encara sento amor, amor
en la foscor del dia,
i en la llum de la lluna, amor
i en l'amor la vida.

La pell concatena amb dolçor
èbria de dolça follia,
la despectiva mirada, amor
de la negra mort furtiva.

Vanament la por
ens guaita i es fa altiva,
però deturem el temps, amor
i en l´ amor la vida.

En la gropa dels teus ulls
per el serpentejant camí,
cavalcant per els esculls..
amagant-nos del destí.

Encara sento amor, amor
en la pluja fugitiva,
en la nit al dia, amor
i en l´ amor la vida.

Comentaris

  • ah per cert![Ofensiu]
    magalo | 17-07-2011

    M'agrada aprendre noves paraules. Tu m'en has ensenyat una i li he buscat el significat: Concatenar: Unir estretament com les anelles d'una cadena.

  • fent un tomb pels teus versos[Ofensiu]
    magalo | 17-07-2011

    Arran del teu comentari a "un tomb pels somnis", he trobat aquesta meravella de poesía. Ës preciosa. No tinc paraules. M'havia agradat el títol i m'hi he llençat de cap. Fent un tomb pels teus versos, m'agrada molt com escrius, i uns altres versos,aquells que dediques als teus fills, expresen molt be amb paraules lo que jo mateixa arrancaría del meu cor per els meus, per la seva felicitat, per la seva seguretat, per alleugerir els seus problemes.
    Ens continuem llegint
    una abraçada
    Marta

  • La lluna,[Ofensiu]
    free sound | 07-05-2011 | Valoració: 10

    l'amor, la nit i el dia,
    paraules...sentiments amb alegria.
    La llum i la pluja,
    dolça mostra que allò que baixa, puja.
    Gràcies pels teus amables comentaris,
    i a seguir jugant amb els abecedaris.
    Una sentida abraçada.

  • bonic i ben expressat aquest cant ..[Ofensiu]
    joandemataro | 05-04-2011 | Valoració: 10

    a l'amor i a la vida...
    gràcies pels teus comentaris tan amables i propers i per compartir els teus poemes
    una abraçada
    joan

l´Autor

Xunxi

24 Relats

154 Comentaris

41664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol