Encara que sigui només una vegada...

Un relat de: Sergi Elias Bandres

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Les fulles de l'amistat vaguen pels carrerons mentre busco un indret on follar-me-la. Però com? Qui és?
Somnio massa, potser, i no deixo d'imaginar,una cosa "extranya" a la part inferior de la meitat del meu cos embogit fins i tot resa traient sang per tu.
Esnifo un bri d'herba artificial que tranquil.litza la meva serp mortificant perque no esclati al mig del carrer i regui totes les calces. Em masturbo sota l'ombra d'un arbre,suplicant-li que te m'obris, fins que plouen cabells d'àngel i tinc els ulls vermells. No puc més. Estic perdut... quan em trobis i me l'agafis... apreta ben fort... si us plau. ...

Comentaris

  • se m'oblidava[Ofensiu]
    aiguademar | 09-01-2006

    donar-te les gràcies pel teu comentari, i per animar-me a inundar el món!:)


    una abraçada

  • aiguademar | 09-01-2006

    Està força bé, diguem que no t'has estat de res. M'agrada el parlar tant directe.

    Rspecte al teu comentari de que el que tinc es una depressió, i que visqui, no pateixis :) la vida la sé valorar i molt. Sóc feliç de viure-la, aprofito totes les oportunitats i més! I cada dia i cada nit, em llevo i em dormo amb un gran somriure. Però no per això deixaran de decepcionar-me els desencants d'aquest món, puc ser feliç perquè visc com "vull" (dins el que es pot) evitant allò que no m'agrada o lluitat per canviar-ho, però hi han coses que em fan mal, que em decepcionen, i la quan utilitzo la paraula "depriment", no parlo de que tingui una depressió, la vida és bonica, però l'estem cagant amb el món.ç


    salut, força i energia!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

628 Relats

1753 Comentaris

420385 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

eliasbandress@gmail.com


Sergi