Encara que hi siguis

Un relat de: betixeli

Gust de nespres en cada petó,
quarts de tarda que ens van a favor,
i la llum recula,
i el migdia s'anul·la.

De peus nus i remullades,
cireres i vesprades,
un grapat de pedres rodones
i vistes sobre les teulades.

Com ara l'olor de les Calèndules,
o el raucar d'una granota.
El tac-tac de batre un ou
o el grinyolar d'una porta.

Com l'escalfor i silenci dels ciris
dins el fred de la pedra de mur,
m'agrades encara que hi siguis,
i això ho diu tot de tu.

Comentaris

  • estic perquè ets amb mi[Ofensiu]
    Lèvingir | 19-08-2008 | Valoració: 10

    i la teva companyia és la meva amistat.

    Lèvingir

  • kurt cobain[Ofensiu]
    fill de les ombres | 18-08-2008

    deia que un amic és aquell que ho sap tot de tu i segueix sent amic teu.

    així doncs, qui estima és aquell que ho coneix tot de l'amant, fins els racons més foscos, i el segueix estimant... fins i tot cada "dimecres de novembre"

    m'has comentat preguntant quines notes té aquesta cançó...

    te la pots baixar a www.enrenou.com, dins de l'apartat de cançons en mp3... la vam grabar en un assaig, no hi som tots els músics i la qualitat del so no és molt bona però bé, te'n faràs una idea.

    moltes gràcies

  • M'agrada[Ofensiu]
    Capità Borratxo | 12-08-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, sobretot el final

    "m'agrades encara que hi siguis,
    i això ho diu tot de tu."

    De vegades només pensem en qui estimem quan no hi són, i té molt de mèrit que algú t'agradi encara que hi sigui, encara que l'hagis d'aguantar tot el dia...

    Enhorabona pel relat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de betixeli

betixeli

111 Relats

280 Comentaris

78673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Surto a la terrassa i cullo tres fulles de menta, en tasto una i escric el que em ve al cap,
i el mateix faig amb les imatges que sorprenen els meus ulls d'aprenent, amb els fets que em remouen i amb els pensaments que faig crèixer sense saber-ne massa el destí. Escric el que sento, i al desar-ho en paraules és com si tot el que he (a)notat esdevingués més tangible, més compartible, més de veritat.