encara que ara... faci mal

Un relat de: unchained melody

Em queixo, em queixo de tot, de que no hi sigui, de tenir memòria per poder recordar que res té millor gust que els seus llavis, que res és més suau que el tacte de les seves mans, que res brilla més que la seva mirada, que res m'il·lumina més el dia que el seu somriure, que no hi ha paraules més maques que els seus "t'estimo", que no hi ha dies més bons que els que passo amb ell, que no hi ha tardes d'hivern amb més escalfor que les que passo abraçada a ell, que no hi ha cançons que em sàpiga més bé que les que han sigut especials per nosaltres, que no hi ha hores més curtes que les que m'he passat amb ell al telèfon, que no hi ha dies més llargs i eterns que aquells que no el veig, i em moro al poder recordar això, però em moriria més si no pogués fer-ho. Perquè per molt que ara faci mal, per molt que ara res funcioni, l'amor és la millor recompensa que tenim les persones per estar aquí, i enamorar-se és una de les millors coses que et pot passar al llarg de la teva vida, i no ho canviaria per res. Perquè gràcies al seu amor he sigut la persona més feliç del món, encara que ara... faci mal.

Comentaris

  • Encara que ara faci mal...[Ofensiu]
    nuriagau | 18-05-2009 | Valoració: 10

    Una molt bona reflexió la que ens has ofert amb aquest text. Tu mateixa has sabut resumir-ho perfectament amb l'última frase: "Perquè gràcies al seu amor he sigut la persona més feliç del món, encara que ara... faci mal."

    Felicitats pel relat!

    Núria

  • mol bonic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-05-2009

    de veritat, és cert que hi poses sentiment a cabassos, i si aquest amor perdut et porta fins a un nou amor incomparable, com el primer o el segon, o qui sap quin, tens la més gran de les sorts, i retenir-ne el millor de cada moment, és una gran experiència, i l'única cosa que de veritat omple les fredes nits de solitut, que també n'hi han.
    I si tens la impresionant sort de poder transcriure en mots aquests moments, ets ja una persona més que afortunada.
    Jo me'n sento, d'afortunat.

    Et felicito pel relat.

    Ferran

  • jOaneTa | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Quan ens estimen i ens ho diuen
    quan ens estimen i ens ho demostren
    és quan la vida ens sembla més bonica

    quan s'acaba i ho sabem
    quan s'acaba i recordam el que va ser
    és quan la vida ens sembla més trista

    però recordar que vam creure que la vida era preciosa quan ens van estimar hauria de cambiar la vida que creim trista per una agradable doncs recordar un moment feliç ens dóna un moment de felicitat.

    m'ha agradat molt

    jOaneTa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: