encara no t'he deixat d'estimar

Un relat de: plujaseca

recordo el moment en que vam quedar,
tu portaves aquelle ulleres vermelles, amb les que mai t'havia vist, anaves pentinat, i amb un polo de lacoste. Tot d'una no et vaig reconeixer... tu et vas apropar a mi, em vas sombriure, i sense no gaires paraules vam decidir de anar a fer un café al bar que hi havia al costat de la estació de trens. No recordo bé del que vam parlar, potser de nosaltres mateixos, potser ni tan sols vam parlar...
Quan vam sortir d'aquell bar plovia, em vas agafar de la mà i em vas estirar fins l'estacìò... jo agafava el tren que sortia a l'hora seguent i tu em vas dir que et quedaves amb mi... El que va passar desperes ho recordo com si fos ahir, vas entrar al lavavu, jo t'esperava a fora, em vas fer un gest´de que entres, et vaig seguir, dins, et vas anar apropant a mi, poc a poc, vas acaronar-me el cabell i lentament, em vas dir que estaves nerviós, que no sabies com fer-ho, que t'agradava, i em vas donar un petó a la galta, me'n vas donar mils, per les galtes, al front, al nas, fins que finalment et vas decidir per la boca... Encara porto el sabor dels teus llavis als meus llavis, encara recordo cada petit detall d'aquell dia de març que plovia tant... encara no he pugut deixar-te destimar,..

Comentaris

  • nohilla | 09-09-2007

    qe buniic..
    jo si fos tu
    tambe el seguiria estimant.

    un petò.

l´Autor

plujaseca

3 Relats

1 Comentaris

2682 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00