Cercador
Encara em deus una canço....
Un relat de: somriure- Compartir:
Aquests dies la tristesa ha esborrat aquest somriure tan màgic que es dibuixa al meu rostre quan penso en tu. Avui he recordat que et vaig perdre ja fa temps, sense haver-te tingut mai, que hi ha coses que s’acaben sense haver tingut l'oportunitat d’un començament, potser tot té el seu moment o potser sí que són possibles les segones oportunitats, de vegades les persones no coincidim en sentiments en el mateix moment. Mentre ho pensava sentia com si m'haguessin tret el millor dels regals que mai m'haguessin pogut fer i llavors dues cruels i inoportunes llàgrimes em van fer sentir fred per un moment, van passar per sobre el meu somriure intentant desdibuixar-lo i esmicolant els meus esforços per mantenir-lo van anar directament al cor. És ben cert que encara et busco entre un record massa proper com perquè no s’impliquin els sentiments i massa llunyà com per pensar que algun dia tornarà a ser real. Encara ets present en cada racó del meu pensament i cada segon del dia em porta un dolç record teu que no vull oblidar, com les ones del mar que copegen amb força les roques i amb el temps deixen una empremta que a força de petits cops es torna inesborrable. Ara solament voldria saber que tu estàs be, que tens valor, que somrius, que cantes, que ets feliç perquè això m’ajudaria a lluitar contra aquestes llàgrimes que volen sortir, que no volen deixar-me somriure.
Em pregunto si algun dia entendràs el que sento per tu o si simplement hauré de recordar sempre que un dia em vaig enamorar d’un somni, que va arribar-me tan endins que es va fer real i es va quedar per sempre en un racó del meu cor, no vaig poder treure’l mai, no vaig gosar fer-ho, perquè m’ha donat força, perquè és d’aquells somnis que mereix la pena conèixer en la vida i encara amb tot podré dir que ha estat el meu petit tresor. En els meus somnis futurs continuaràs sent aquell petit tresor, aquell nen que mai va voler fer-se gran, amb una força i una dolçor inoblidable i qui ho sap si no ens tornarem a trobar, perquè encara em deus una cançó.
Comentaris
-
sentiment[Ofensiu]alma7 | 10-05-2011 | Valoració: 9
és aixó un magnific sentiment possitiu
-
una història d'amor[Ofensiu]de color groc | 26-12-2006 | Valoració: 10
m'encanta. És això. Una cançó.
-
un relat realment[Ofensiu]silvia_peratallada | 16-01-2006 | Valoració: 10
genial....
una abraçadaaaa -
...[Ofensiu]instants | 26-10-2005 | Valoració: 9
Ostres, que dur. Dur amb el record, dur amb l'amor, dur amb l'esperança i la desesperança, dur amb el temps, dur amb el somni, dur amb el present, i massa dur amb tu mateixa.
Un petonàs i una abaçadota ben grossa.
Salut -
Mmmmmm....[Ofensiu]Gorwilya | 20-10-2005 | Valoració: 10
diria que no et vaig donar les gràcies pel teu comentari, Gràcies!! I ara dir-te que le trobat preciós aquest relat! M'ha encantat com expresses el sentiment de perdúa, d'amor... I el final "encara em deus una canço..." és contundent, i t'ha quedat clavat!
La manera com ho has escrit m'ha permés posar-me a la pell (suposu que la teva) amb molta facilitat... ;P
Et seguiré llegint!
Petons i una abraçada!!
Gorwilya -
Molt tendre[Ofensiu]almas | 09-10-2005 | Valoració: 10
És triste , perquè sempre que no ens estimen com nosaltres estimem i ens deixem ho és, però m´ha impressionat el sentiment que despren aquest relat envers la persona que estimes , és molt afortunada perquè algú l'estimi així, per sobre de tots els rencors.Felicitats
-
" Cada segon del dia em porta un dolç record teu "[Ofensiu]kispar fidu | 02-10-2005
i és que a l'estar enamorat el pensament de la persona ens córre tot el dia pel cap.
...de vegades les persones no coincidim en sentiments en el mateix moment, sips, és cert, massa vegades, i moltes d'aquestes no coincidim mai. suposo que sinó tot seria massa fàcil, però és dur sentir-te tan atret per algú i saber que no sent el mateix. I seguir de totes maneres amb el mateix somni, convertint-lo quasi en realitat, i arribant a creure'ns una ficció que vivim amb convicció (uo! rodolí! jejejeje).
M'ha agradat el teu escrit!
Apali! que vagi bé!
Ens veiem (=llegim/comentem!)
Ciao!
Gemm@ -
buff[Ofensiu]Guspira | 02-10-2005 | Valoració: 10
Com ho has fet? Parlar de l'amor, de l'oblit i del somriure; El somni d'un amor, el renec a l'oblit i la cerca d'un somriure. És cert, de vegades els somnis es converteixen en tresors, que necessitem guardar ben endins per si el temps i la vida ens els demanen després. M'ha encantat! L'he llegit tres cops al final i em sembla que ara el llegiré per quart cop!
"Em pregunto si algun dia entendràs el que sento per tu o si simplement hauré de recordar sempre que un dia em vaig enamorar d'un somni, que va arribar-me tan endins que es va fer real i es va quedar per sempre en un racó del meu cor..."
I es que hi ha coses que guardem al cor, amb pany i clau, que per molt que volguem sempre quedaran allà... bells records dels quals tenim necessita...
Felicitats! Seguiré llegint!
Abraçades!
GuSPIRA -
uauau!!![Ofensiu]Capdelin | 30-09-2005 | Valoració: 10
mai havia llegit un relat referent a l'amor tant... positiu, tant dolç, tant generós, tant blanc i pur... no et perds en les branquetes nyonyes adolescents ni caus en els pous de la depressió ni en les urpes dels odis i els desprecis...
es nota que ets una persona sincera, comprensiva, de sentiments nobles, realista i a la vegada un xic somiadora com s'ha de ser...
m'has deixat agradablement sorprès... i m'has donat forces per a quan em trobi en situacions semblants a la teva...
avui t'he conegut i et seguiré llegint... ets una teràpia enlluernadora...
el final del rela, impressionant, bestial!!! i cobert de dura melangia: "encara em deus una cançó"
l'has clavat!!!! felicitats!
espero que aquelles dues llàgrimes s'hagin assecat i que els teus ulls tornin a brillar, hi ha moltes estrelles més en el cel per mirar...
un petó i una abraçada!!!! -
canta[Ofensiu]fill de les ombres | 27-09-2005
el dolor de la pèrdua sempre és punyent i massa sovint l'evitem, l'amaguem, pretenem oblidar-lo, com si no anés amb nosaltres, com si no fos bo tenir-lo present.
penso que aquest mateix dolor, com la passió d'un enamorament, són extrems que es toquen perquè són l'èxtasi dels sentiments, aquell nus a l'ànima que ens fa riure o plorar i en el fons ens fa sentir vius, per sobre les molècules que ens formen, més enllà del blanc dels nostres ulls, en la immensitat de l'univers que tenim a dins.
"quan plores perquè un àngel se'n va, les llàgrimes no han de ser de tristesa per perdre'l sinó d'alegria per haver-lo conegut" ... i tu ho has expressat amb senzillesa però amb contundència.
no deixis de somriure i quan et caiguin les llàgrimes no les paris, deixa que siguin adob pel teu cor que farà germinar amors nous, somnis nous... i en ells, la plenitud intensa d'una vida VISCUDA. -
Felicitats[Ofensiu]paparola | 26-09-2005 | Valoració: 10
Saps, llegir els teus escrits es una de les coses mes genial, m,encanta com t,expreses
els sentiments de dins teu......i saps i han tantes vegades que s,assemben als meus.
T,haig deir que moltes vegades cerco nous escrits teus.
Anim, el viscut quan s,acaba dol, pero despres queden els bell records. Viura-ho sempre has de pensar que val la pena..encara que ara et faci mal.
Valoració mitja: 9.7