Encanteris

he quedat alucinada, bocabadada, absent...l'he hagut de llegir tres vegades perquè els eu efecte fós complet, i tot i així...encara estic perplexe de les teves paraules...

petons

com el vellut de la rosada, o quelcom així.
Jugues amb frases i paraules complexes, però els hi dones un sentit poètic inquietant.
Molt bé.
Prudenci.

Estat en que hom queda devant d' una gran obra.
Endavant.

Hola Bruixot,
Feia dies i els dies s'escolen amb tanta rapidesa que sembla que fos ahir i ja som la primavera. He quedat "encantat" en llegir-te, he sentit la màgia dels teus veros i, sobretot, la càrrega de la teva sensibilitat.
Aquesta remor que se sent quan llegeixo els teus versos en veu alta em fan sentir alhora els lladrucs de l'alba.

Brindo per la teva inspiració i per la teva poesia plena de vida,
Roda03

Ara feia temps que no llegia res d'aquesta pàgina i em sembla que quan ho feia tampoc no havia llegit res de tu. I he de dir que he quedat gratament sorpresa amb la teva poesia que brolla fresca i suau i amb matisos brillants com escates. Aquest poema és senzillament un encanteri d'imatges que van succeïnt-se les unes rera les altres com una dansa guspirejant.
L'he trobat preciós. Gràcies a tu també per regalar-nos aquesta màgica essència que nia dins teu.

Mira que comentar-me amb un poema...Ets un cas Sr. Bruixot de mirada riallera i tendra.

El teu poema sorpèn. Flueix amb facilitat, com un brollador de perles i de llum.

És clar! Que es podria esperar sinó d'un Bruixot de la teva categoria?

"d'arrels com dits per acaronar
el llom bru
del cavall de la terra..."

"tapís de vellut de la rosada
sobre l'epitel.li d'un préssec
de lllavor amarga..."

Quines imatges!

Quina força batega dins elles, força sorgida de les mans plenes de màgia del Bruixot.

Una abraçada! I que no deixi MAI de fluir aquest gabadal de bellesa i sentiment.