Encanteris i Dracs de ferro

Un relat de: mar - montse assens

*

Hi havia una vegada, en un petit poble al costat de Barcelona, una nena a qui li agradava molt jugar als jocs electrònics. Es passava hores immersa dins les històries de monstres, dracs, guerrers, cavallers, fades i follets que succeïen en aquell petit espai. Per aconseguir passar de pantalla havia d'endevinar encanteris que destruïssin les forces malignes. I així ho feia, però els escrivia sobre post-Its de color groc i els enganxava per tot arreu.

La seva mare s'adonava que passava massa temps atrapada dins aquell món virtual i per això procurava, sempre que podia, portar-la a fer activitats a l'aire lliure.

Com cada any, es feia el Festival de la Infància al recinte ferial de Montjuïc i la mare havia decidit anar-hi amb la Paula.
Així fou com aquell dilluns es llevaren d'hora. Feia fresqueta com qualsevol dia d'hivern, però la predicció del temps deia que no plouria. Eren les nou i s'apropava l'hora de marxar. La Paula, mentre esmorzava, s'havia engrescat dins una partida de videojoc on els cavallers lluitaven per a salvar el món de les urpes d'un drac.

-Paula, va que marxem!

Ella ni tan sols escoltà el que li deia. Seguia lluitant contra un drac ferotge que es menjava la gent.

-Va, que perdrem el tren!

La Paula no trobava l'encanteri adequat per destruir el drac i continuava escrivint mots a tort i a dret: "Drac enverinat, mossega't la cua i ofegat al llac"
Per més que rumiava no hi havia manera de lliurar-se'n.

- Mare, em puc endur la consola?
- No, ni parlar-ne. Avui toca jugar a d'altres jocs! Apa, agafa l'abric que fem tard - digué la mare mentre li tancava el joc.

Però la Paula es resistia i seguia essent l'heroïna que volia salvar el món i el seu pensament s'havia quedat en el joc dels dracs.

Pujaren al cotxe blau de la mare... un carruatge estirat per unicorns que les portaria fins al regne dels infants: "Enlaira't carro blau i que el teu vol sigui suau"
-Plaf!- i deixava el seu post-it enganxat al vidre del darrere.

Deixaren el cotxe a l'aparcament de l'estació. Un solar ple de bassals i sots entre palmeres i males herbes. La Paula ja es veia travessant rius i muntanyes entre mocs de trolls. Caminava en silenci per no despertar-los i escrivia: " Troll dolent no et despertis de repent"
I deixava el paperet groc sobre un matoll pansit que hi havia al costat d'un dels cotxes aparcats.

Llavors s'endinsaren al subterrani que duia a l'estació i que també tenia sortida a la platja. Al fons es veia el mar blau, i ella imaginà que potser havien arribat a una illa de pirates.

-Va, espavila, que arriba el tren! -va dir la mare, estirant-la de la mà.
- Espera, espera... un moment! "Pirates de més enllà prepareu-vos per navegar"
I deixà el seu encanteri a la paret del subterrani.

En arribar calia travessar els controls d'accés. Mentre la mare introduïa una T10 a la ranura, la Paula cridava: "Porta de forrellat obre't de bat a bat!"
Mentre intentava escriure-ho, la mare l'estirà i la feu pujar al tren sense que ella s'adonés on havia entrat.

La Paula creia que les havia engolit una serp de ferro a qui li costava molt arrossegar-se. De sobte, en entrar en un túnel, va pensar que se les enduia cap al seu cau.
"Aigua i foc fes un llamp i il·lumina aquest lloc"
I enganxava un altre post-it al vidre del tren. Arribaren a la ciutat.

- Au Paula, no t'entretinguis.

No podia parar de mirar tot allò que les envoltava. Passadissos amb lluminàries i veus que sortien del sostre i de les parets.
En arribar al metro, la Paula es quedà bocabadada en veure el drac vermell de ferro i a tota la gent que feia cua per entrar a les entranyes del monstre.
Quanta resignació tenen, va pensar i es recordà d'una història que li explicava la mare. Era el conte d'un drac al qual la gent del poble havia d'alimentar perquè no els cremés les collites amb el foc que treia per la boca. Cada dia es menjava un infant, fins que no en van quedar més i li va tocar el torn a la princesa... i fou només llavors que aparegué un cavaller per a salvar-la. Mai li va agradar aquell conte que permetia que un drac es cruspís a tots els nens menys a una princesa.

-Mira, mare, el drac es menja totes les persones!
La mare la va mirar sense entendre prou bé el que li deia, i va somriure.

-Au, anem, que ja falta poc!

S'aproparen al drac i s'obrí una enorme boca per on van entrar.
El drac es començà a moure súper ràpid, com si estigués furiós per alguna cosa. De sobte es parava i la gent aprofitava per fugir, però d'altres eren engolits novament pel drac.

-Au Paula, que ara baixem!
-Podrem sortir d'aquí? -preguntà la Paula.
-És clar que sí! -digué la mare somrient.

"Drac malvat que a la teva entranya es faci un forat"
I enganxava l'encanteri a la porta que s'obria.

S'agafaren fort de la mà i van córrer fins les escales mecàniques que conduïen al carrer. "Escala de metall treu-nos d'aquesta vall"

A l'exterior dues columnes immenses s'enlairaven fins al cel. Segur que són les torres del castell dels cavallers de la ciutat, pensà la Paula.

Ja havien arribat. S'aproparen a una de les entrades del Festival i en entrar, a la Paula se li obriren uns ulls tan grossos que quasi li queien de la cara.
Pensà que la mare l'havia dut dins al món virtual del joc dels dracs.

- Quantes coses per fer que hi ha aquí! -va exclamar- I quants dracs per vèncer i quantes proves que he de superar!

Som'hi, doncs! No tinc temps a perdre!

I va començar a gaudir de totes les activitats lúdiques que hi havia en aquell recinte.

Comentaris

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • M'ha encantat![Ofensiu]
    estepa3 | 25-09-2010 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest conte.
    Has convinat molt bé la història real del Saló de la Infància i a la vegada fer una història plena de dracs i cavallers. I, a més a més, està molt ben escrit el relat.
    M'ha encantat!

    estepa3

  • quin conte més bonic![Ofensiu]
    panxample | 24-09-2010 | Valoració: 10

    un plaer llegir-lo
    avant

  • els dracs de ferro[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 21-09-2010

    quan era petita eren els trens... m'ha recordat aquells moments.

  • Recordatori[Ofensiu]

    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

  • Magnífic, meravellós, màgic.[Ofensiu]
    Anna Rispau | 20-09-2010

    M'ha encantat... Amb tants encanteris tan ben rimats... És un conte que requereix molta feina per pensar-lo, estructurar-lo...i moltíssima imaginació.
    Has aconseguit una altra obra d'art digna del millor museu de contes.
    Moltíssimes felicitats.
    Una abraçada de drac.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: