Encadenades

Fa milers d'anys, quan l'home encara no existia a la terra, dues deesses estaven encadenades; una davant l'altra. La primera tenia una aura bonica, plena de llum i els seus cabells reposaven a l'espatlla. En canvi l'altra, amb els cabells negres i curts, tenia un halo misteriós i mortal.

Ambdues portaven segles encadenades, sense moure's, sense dir-se res, només mirant-se, atraient-se com un imant i un metall. Aquell dia no van poder més. Van trencar les cadenes que les tenien lligades i es van besar, fent cas omís de al profecia, que explicava que quant les dues es toquessin, arribaria l'Apocalipsi

I així va ser, del seu encontre va néixer la destrucció de la natura, els déus i deesses de la pol·lució, una nova raça: l'home.


PHI