Cercador
Enamora't
Un relat de: Misteric- Compartir:
Enamora't.
Nasqué enamorat de la por. No, nen...això no, això, caca, pum pum....Si fas això, et pegarem, si fas allò, t'abandonarem, si fas allò altre, et castigarem, et posarem de cara a la paret, t'apartarem, ens riurem de tu...
S'enamorà de la mort. Penjar-se d'una corda, no era del tot adient, pot ser no se'n sortiria. Llençar-se d'alt a baix de la balconada, li atreia però li feia vertigen. A més podia fer mal a algú que passes pel carrer...tirar-se a les rodes d'un tren li feia angúnia. Tallar-se les els canells, fàstic. Pot ser quelcom més funcional, com una descàrrega d'electricitat, imprevista, sobtada. Es va enamorar de la electricitat, la física les matemàtiques.
A la joventut, s'enamorà de l'amor. Quina potència! les persones, la poesia, la prosa les lletres,fins a la darrera conseqüència. Però s'adonà que cada cop perdia més llibertat...
La clau: la llibertat...i se'n va enamorar, ben enamorat, s'adona que sense ella no es pot viure res. Ni tant sols l'amor. Així és va enamorar de la vida.
Ara, contemplava a la foscor la paret de la cel.la de càstig de la presó d'alta seguretat.
Somrigué content: Era lliure com mai ho havia estat, i ningú, mai , li podria prendre ni la vida ni la mort.
Deixà anar de gust el riure, estava ben enamorat, de tot i de res, del propi enamorament.
Boig?
Bojos vosaltres...
Quina llàstima que us costi tant de descobrir-ho.
Us estimo tant...n'estic tant, d'enamorat...
Comentaris
-
que bo![Ofensiu]Columba Palumbus | 29-06-2010
M'ha agradat molt l'estil clar i directe.
Bojos vosaltres !!!
l´Autor
605 Relats
239 Comentaris
205114 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.
El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.
Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.
Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.
L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.
Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.
Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]
Salm (73 [72], 22). Vulgata.
La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.
Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129
S XIII a.c.
Romanços?
Pot ser si...però com frapan!
si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?
Però vull saber.
No creure, no...
SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.
No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.
La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.
Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà