Cercador
Enamorar-me suaument
Un relat de: nuragNo hi ha cosa que desitgi més
que enamorar-me tan a poc a poc
que no senti cap sotrac.
Que sigui un estimar tan lent i suau
com el dolç arribar de la primavera.
N'estic tipa d'explosions
de suposats focs artificials
que es desinflen amb la mateixa
rapidesa que han aparegut.
Deixant-me un regust agredolç,
de voler i no poder.
No hi ha cosa que desitgi més
que trobar-nos de manera
tan pausada que sembli
un manyac.
Que l'estimar-nos
s'acosti a nosaltres
de manera tan flonja
que ni sapiguem
quan es va iniciar.
No em vull tornar a cremar
de suposat amor,
ni vull segadores
que arrasin dins meu
arbres que ni han florit.
Desitjo enamorar-me
tan amablement,
que l'estimar
no s'hagi de presentar
ni picar la porta.
Perquè neixi i creixi
dins meu
sense cap pressa
ni destinació.
I no et culpo a tu, ni a ell,
ni tan sols a mi mateixa
per, en el passat i no tan passat,
haver-me enamorat com una metxa
ni després, per haver estimat
oblidant-me de mi.
M'he perdonat,
perquè sé que no hi ha
res a perdonar,
sinó que és el que té
la valentia d'estimar.
I me'n sento orgullosa,
de no haver-me donat per vençuda,
d'haver-hi tornar a caure
com una ximple més d'un cop.
Et diré…que crec haver
après alguna cosa
i he pres nota
de tots els
"no saber-ho fer millor".
I et diré..que sé que quan et trobo,
ni em salves, ni dónes sentit
a la meva vida,
ni tan sols m'il·lumines
perquè de llum
mai n'ha de faltar,
vingui dels cors que vingui.
I l'escalfor dels qui m'estimen
sempre hi és.
Però, si ara, després de totes
les alegries i masegades,
em preguntes sobre tu,
et diré…
Sí, desitjo, quan toqui,
sigui quan sigui,
tornar-me a enamorar,
i, si puc triar,
fer-ho suaument, com t'he dit,
i de cap altra manera.
Però, si em sóc i et sóc sincera,
ja m'està bé enamorar-me,
però, sobretot, desitjo
trobar i cuidar un amor
que arribi per quedar-se.
que enamorar-me tan a poc a poc
que no senti cap sotrac.
Que sigui un estimar tan lent i suau
com el dolç arribar de la primavera.
N'estic tipa d'explosions
de suposats focs artificials
que es desinflen amb la mateixa
rapidesa que han aparegut.
Deixant-me un regust agredolç,
de voler i no poder.
No hi ha cosa que desitgi més
que trobar-nos de manera
tan pausada que sembli
un manyac.
Que l'estimar-nos
s'acosti a nosaltres
de manera tan flonja
que ni sapiguem
quan es va iniciar.
No em vull tornar a cremar
de suposat amor,
ni vull segadores
que arrasin dins meu
arbres que ni han florit.
Desitjo enamorar-me
tan amablement,
que l'estimar
no s'hagi de presentar
ni picar la porta.
Perquè neixi i creixi
dins meu
sense cap pressa
ni destinació.
I no et culpo a tu, ni a ell,
ni tan sols a mi mateixa
per, en el passat i no tan passat,
haver-me enamorat com una metxa
ni després, per haver estimat
oblidant-me de mi.
M'he perdonat,
perquè sé que no hi ha
res a perdonar,
sinó que és el que té
la valentia d'estimar.
I me'n sento orgullosa,
de no haver-me donat per vençuda,
d'haver-hi tornar a caure
com una ximple més d'un cop.
Et diré…que crec haver
après alguna cosa
i he pres nota
de tots els
"no saber-ho fer millor".
I et diré..que sé que quan et trobo,
ni em salves, ni dónes sentit
a la meva vida,
ni tan sols m'il·lumines
perquè de llum
mai n'ha de faltar,
vingui dels cors que vingui.
I l'escalfor dels qui m'estimen
sempre hi és.
Però, si ara, després de totes
les alegries i masegades,
em preguntes sobre tu,
et diré…
Sí, desitjo, quan toqui,
sigui quan sigui,
tornar-me a enamorar,
i, si puc triar,
fer-ho suaument, com t'he dit,
i de cap altra manera.
Però, si em sóc i et sóc sincera,
ja m'està bé enamorar-me,
però, sobretot, desitjo
trobar i cuidar un amor
que arribi per quedar-se.
l´Autor
18 Relats
25 Comentaris
14114 Lectures
Valoració de l'autor: 9.45
Biografia:
Escric perquè m'agrada....i potser també perquè escriure és parlar amb l'ànima.Qué importa mi boca cerrada,
¡Cuando piensas con el alma te oyen!
José Luis Sampedro.