Cercador
En un instant el món canvia
Un relat de: Lluís- Compartir:
Una gota de pluja pot apagar el foc intens de l'amor i convertir-lo en brasa perpetua enmig del camí. Creant pors desconegudes. Frenant l'avanç del solitari.
El ric és pobre. El fort és dèbil. El valent, poruc.
El cec veu el món que l'ha estat envoltant durant tant i tant temps. No li agrada...L'imaginava diferent.
El Sol brilla menys. Els núvols embruten el cel pur. Els colors eren millors abans. Als contes.
La realitat amarga mostra la cara més temible als nouvinguts. Dolor, injusticia RACIONALITAT.
Vull ser nen etern! Vull no entendre res! Vull viure en pau. Vull no entendre la felicitat, perquè així mai entendré la tristesa, el dolor! Però he fet tard El nen ha emprès el seu viatge Només vull viure en pau.
On ets? On vas? Torna !
No. Ell ja no hi és. S'ha emportat la veritable felicitat. Aquella on un llapis era una llança, aquella on una escombra era un cavall, aquella on tancava els ulls i era un indi, un ocell, un dofí aquella on un no era un no, aquella on un sí era un sí, aquella on tot era clar i no hi havia lloc al dubte. Aquella on la meva terra parlava amb veu clara i concisa. Simplement aquella.
El camí es refreda.
Una gota de pluja?
Comentaris
-
Simpàtic conte, efectivament.[Ofensiu]Unicorn Gris | 29-08-2005 | Valoració: 8
Tots sentim enyorança de la infància.
Aquest conte ho recull bastant bé... -
La infància..[Ofensiu]Sareta_16 | 02-04-2005 | Valoració: 10
qui no l'enyora?A qui no li agradaria ser nen tota la vida, viure sense preocupacions, amb la inocència, pensant que tuns pares són Deus, veureu tot d'una altre forma, imaginar sense límits...simplement ser feliç!
Però cada etapa té les seves coses!Hem de viure cada cosa al seu moment!;) -
Tot clar, sense cap dubte[Ofensiu]kispar fidu | 09-03-2005
Qui no voldria èsser tota la vida un nen?!?!
Sense preocupacions, vivint cada instant amb il·lusió... fent de les petites coses móns increïbles i objectes poderosos. Creant universos del no res. Imaginant històries, vivint amb els contes! Fantàstic! Una època relament preciosa! "Aquella on tot era clar i no hi havia lloc al dubte", exacte! On les desicions més complicades que havies de prendre eren: si et jugaves l'últim "tazo" que et quedava, o amb qui anves de parella a l'autocar, etc...
Una època genial! Tot i que cada etapa, té la seva pròpia bellesa! (Només s'ha de descobrir...) i sobretot ser tu mateix!
Apa! ciao! -
ohhhh...[Ofensiu]març | 09-03-2005
Nen!! No saps la il·lusió que m'ha fet llegir això aquí! He vist el títol a "els últims comentats" i he pensat que em sonava! Zoneso...sí, senyor, intueixo l'origen del teu nom, l'Ismael Serrano, potser? Jaja, en fi, res, això, que m'ha fet molta il·lusió, noi! A veure si segueixes escrivint, que, per mi, has estat tota una sorpresa, perquè quan em vas passar aquest text no pensava que escrivissis tan bé!
Ja seguirem parlant, però res, molts ànims i a somriure sempre, que ho fas molt bé! I que les muntanyes et donin tota l'energia que necessites!!!
Una abraçada!!!
Marta
Valoració mitja: 9
l´Autor
10 Relats
24 Comentaris
14117 Lectures
Valoració de l'autor: 9.14
Biografia:
Sóc fill d'una familia treballadora, humil i honrada. Obligada a marxar de la seva terra per establir-se a Catalunya, i fer d'ella, la seva patria, el seu país. El nostre país.He crescut envoltat de l'amor d'una família que sempre ha estat al seu lloc per ajudar a convertir-me en un homenet de bé. Ho han aconseguit? No ho sé...El temps dirà.
Moltes han estat les ensenyances que d'uns i altres he rebut...i de tots, els que estan aquí i els que porto a dins per sempre, intento recordar-me a diari.
Ni molt menys sóc ni escriptor, ni poeta, ni res de res de tot això!! Simplement, quan tinc ganes d'escriure alguna cosa, doncs agafo paper i llapis i deixo que el cor escrigui el que li vingui de gust. Així de fàcil. Senzill.
Tot i haver passat uns anys meravellosos a la meva vila natal...ara és moment de canvi...i, per tant, poc a poc, estic sortint a conèixer món! A buscar aire nou que m'ompli els pulmons i les idees amb noves maneres de veure la vida, d'entendre les coses, de sentir, d'existir...
El món és molt gran i només conec una petita part...I quedant-me de braços creuats...Doncs no en coneixeré massa més...Per tant, hauré de moure'm i descobrir noves postes de sol, nous horitzons, noves imatges, nous sorolls, noves olors...
Així...que mica en mica, arriba l'hora de sapiguer valorar lo bo de la meva estimada vila i guardar-ho al cor...perquè aviat, molt aviat, la deixaré cada vegada més enrere...¨
És hora de volar.